| Noranta anys després del 14 d’abril republicà de 1931 la monarquia se sosté com a símbol material del poder estatal de les classes posseïdores. Les tasques històriques de la revolució democràtica afloren, mal resoltes, des de la propietat privada del sol i dels mitjans de producció, el cesarisme impune de la burocràcia estatal, la judicatura, les forces armades i policíaques, l’omnipresència dels privilegis de l’església catòlica, l’opressió nacional, el masclisme patriarcal, el regnat de les altes finances, el frau i la corrupció. Les mesures estratègiques de salut democràtica de les llibertats ciutadanes i els drets socials són de repúbliques i exercici de l’autodeterminació. |
| En aquest aniversari republicà no hi cap la nostàlgia ni els plors, sinó d’alegria d’alçar la bandera, treballadora i revolucionària, de la llibertat i els drets universals. La convicció i compromís republicà va íntimament fos amb la causa social, en primer lloc de la salut, la pandèmia i el treball de la immensa majoria ciutadana. Recuperem les paraules d’Andreu Nin (POUM), defensor i detractor sobre la II República. Defensor del procés revolucionari que alliberava de la superestructura monàrquica, detractor de que la classe de la burgesia en el poder es dediqués a mantenir la propietat privada i el centralisme estatal contra la llibertat dels pobles. “El 14 d’abril… La caiguda de la monarquia representa una etapa importantíssima en la història de la revolució espanyola”… “En la seva primera declaració, el govern provisional s’expressava en maneres que mostren clarament la seva decisió de deixar intactes les bases de la gran propietat agrària… la propietat privada està garantida per llei…” “En la qüestió de les nacionalitats… Es indiscutible que la proclamació de la república catalana, que precedí a la de la república espanyola a Madrid, fou l’acte més revolucionari realitzat el 14 d’abril. Un govern autènticament democràtic hagués reconegut sense reserves un acte que comptava amb l’aquiescència indiscutible de la majoria aclaparadora del poble català… El nou poder central s’ha aixecat contra la jove república i ha donat la prova d’un esperit xovinista absorbent, assimilista, que no te res a envejar al del poder central monàrquic desaparegut” (La revolució espanyola, Andreu Nin). Al 2021 la monarquia se sosté en el PSOE, la Unió Europea i l’aparell de l’Estat que alimenta a la ultradreta. La legalitat constitucional de la democràcia plena del president Pedro Sánchez, te un vici d’origen en el llegat de la dictadura franquista. La involució pràctica social, en els drets i llibertats, incrementa la precarietat, la pobresa, la misèria, el frau i la corrupció, acompanyat de la repressió, l’arbitrarietat i impunitat. Les 3.300 persones repressaliades a Catalunya en són un dels testimonis punyents. Ja va essent hora que les excuses i reticències, fins i tot les justes denúncies i crítiques, donin pas a una mobilització unitària popular a cada poble i barri per l‘Amnistia. La via Asens de l’indult i del canvi de Codi Penal ha quedat soterrada al calaix de les bones intencions, com demostra la Fiscalia a l’obligar a retirar el 3er grau a Carme Forcadell i a Dolors Bassa per tornar-les a engarjolar. No hi ha treva ni aturador. O es preparen les condicions per l’Amnistia i el Referèndum d’autodeterminació o la involució ultradretana estatal anirà prenent cos i fent camí de reacció. La formació del nou govern de la Generalitat ha de plantar cara a les limitacions, contradiccions i crisi estructural. Les pressions estatals via PSC, i del govern de coalició estatal, aconsegueixen un punt de trobada amb les de JxCat, per convertir en paper mullat l’acord d’ERC amb la CUP-Guanyem. La dreta catalanista i l’esquerra estatal volen frustrar el lideratge de l’esquerra de l’independentisme amb un pla de soc social. Benvingut sigui el debat sobre la Renda Bàsica Universal dins un pla de xoc d’emergència pandèmica. Benvingut l’enfocament per aconseguir l’Amnistia i el dret a l’autodeterminació amb un referèndum efectiu. En aquest aniversari 14 d’abril avancem en situar la república catalana i uns processos republicans ibèrics com l’alternativa resolutiva d’una monarquia i un règim sense futur lliure. 15 d’abril de 2021 |