El FMI alerta i tem conflictivitat social descontrolada a la post pandèmia. El 14-F ha configurat un Parlament cap a l’esquerra, autodeterminista i republicà. A Madrid, l’envit de la presidenta Ayuso (PP) per consolidar un tomb cap a la ultradreta s’ha qüestionat amb la iniciativa de Pablo Iglesias (Podemos) de confrontar a ultrança per foragitar dreta i extrema dreta de la presidència i govern de la Comunitat. El vicepresident del govern estatal necessita il·lusionar amb proposta social d’emergència enfront de la pandèmia i mobilitzar un vot de ciutadania treballadora, modesta i precària. Els carrers tornen, tot i les mesures de seguretat i mascareta. El règim de la monarquia cruix per les crisis que la corroeixen i per la persistent alternativa de les llibertats catalanes republicanes.
La batalla a Madrid afecta a tot l’Estat, també a Catalunya. La confrontació anunciada va, per una part, de l’execució aferrissada de la privatització, la defensa dels privilegis dels patrimonis i poder, el frau i la corrupció, de l’espanyolisme opressor que reprimeix les llibertats i sotmet els pobles, la misogínia masclista, el sosteniment del neofranquisme. Per l’altra, l’expectativa de polítiques d’emergència social, desprivatitzacions, defensa i reparació de les dones i les minories, les llibertats i, cal valorar-ho, una apreciació política i democràtica vers la sobirania i lliure decisió catalana, si més no a l’ideari.

Les perspectives en aquest duel son essencials en el sentit de si s’afavoreix sostenir el règim, la monarquia, el gran capital i aquest estat o es facilita obrir camí a condicions socials millorades per la majoria d’habitants, per frenar la repressió i la involució en les llibertats, en fi, per orientar-se a generar empatia i sinergies de futur d’alternatives republicanes.

La proposta de llei d’Amnistia entra al Congrés, al PSOE li ha mancat temps per negar-li un bon fi; com l’ajornament que el govern estatal sotmet a la petició d’indult als presos i preses independentistes. Tot i així l’Amnistia, són 3.301 persones repressaliades per a la causa independentista i republicana, és un element clau per passar de la repressió i la judicialització a les propostes polítiques, a un diàleg que permetés una resolució democràtica i lliure. La campanya de signatures d’Òmnium, la proposta del Parlament, són ingredients necessaris que per esdevenir suficients necessiten de la força popular. Una mobilització per fer taules pro Amnistia unitàries a cada població és quelcom que donaria un impuls ampli, arran de terra, a una causa que va de llibertats.

L’elecció de Laura Borràs de Junts, a la presidència del Parlament, representa una involució cap a la dreta privatitzadora, doncs es preocupa pels qui tenen poder econòmic, alhora assumeix les imposicions de la UE, el BE i Brussel·les. Junts ha forçat el pols, en contradicció amb un vot i una representació parlamentària que ha atorgat majoria a l’esquerra independentista i la sobiranista.

L’envit català rau en conformar un govern que situï com a cabdal un pla de xoc social d’emergència pandèmica, una salut i sector públic, avançar cap a la renda bàsica, mentre fomenta la mobilització per l’amnistia i el referèndum. La utilitat de la taula de diàleg ha de ser entorn d’aquest elements. La causa de les llibertats i les repúbliques ibèriques és la que ens agermana amb les posicions democràtiques i republicanes des de Barcelona a Madrid i a tots els pobles de la península.

18 de març de 2021
Artículos relacionados