Bany de realitat. L’esclat de llibertat per l’empresonament del raper Pablo Hasél és un contrapunt de força mobilitzada, diferent als resultats electorals, que condemna un Estat que reprimeix la llibertat d’expressió, mentre el govern de coalició ajorna les derogacions compromeses, com la llei mordassa. El 14-F ha escollit un Parlament que fa un tomb clar cap a les esquerres, inclòs el lideratge catalanista; manté, tot ampliant-la, la majoria independentista i sobiranista republicana, mentre referma el compromís amb el referèndum. L’equidistància dels Comuns els neutralitza, tot i conservar la representació. L’embat estatal constitucionalista en surt damnat, doncs la victòria en escons de l’exministre Illa (PSC-PSOE) no te condicions suficients per governar. La dreta (Cs, PP) trasquilada, liderada per la ultradreta de Vox.
Un Nou cicle ha defensat la CUP-Guanyem. Via amplia és la proposta d’ERC. Tanmateix per concretar el gir a l’esquerra i una nova estratègia sobiranista que aplegués un 70/80 % ciutadà i social, s’haurà de lidiar amb uns llasts potents i esculls perillosos. L’Estat i la monarquia per una banda, també el PSOE-PSC com a pilar del règim constitucional de 1978, amb el govern de coalició PSOE-UP. Així com un JuntsxCat, en ruptura amb el PDECat, que ha situat en posicions fortes a uns clars defensors del capital privatitzat i de les normatives neoliberals UE.

L’Estat, amb l’efecte Illa per la banda esquerra i la irrupció de Vox per l’extremadreta, no ha pogut destruir el moviment popular independentista d’una dècada, ni doblegar els anhels republicans d’estat propi, tampoc sotmetre la voluntat de lluita per les llibertats i la sobirania catalana.

Un resum de dades i alineacions polítiques exemplifica les expectatives quantitatives i els condicionants polítics que determinaran la concreció governamental.

El Parlament gira a esquerra (PSC 33, ERC 33, CUP 9, COMUNS 8) = 83 escons de 135 en total (la majoria absoluta està en 68);

Les dretes (JXC 32, PP 3, Cs 6, Vox 11) = 52; La dreta constitucionalista unionista (Vox 11, Cs 6, PP 3) = 20.

L’independentisme, sobiranisme i republicanisme (ERC 33, JxCat 32, CUP 9, Comuns 8) = 82.

El catalanisme independentista (ERC 33, JxC 32, CUP 9) = 74; L’eix constitucionalistes unionistes (PSC 33, Vox 11, Cs 6, PP 3) = 53.

El catalanisme dretà (JxCat) = 32. PDECat, amb un 2,7% de vots, no ha obtingut representació, tot i comptar-ho a l’hora de valorar que s’hagi superar la simbòlica xifra del 50% en vots independentistes.

L’independentisme d’esquerres i el sobiranisme republicà autodeterminista (ERC, CUP, Comuns) = 50; ha estat la proposta de L’Aurora, entre altres, que podria formar un nucli estratègic social, però al ser insuficient, necessitaria d’altres suports.

Hi ha una provisionalitat pandèmica, d’economia dependent de la promesa de fons financers made in UE, que es distribuiran a través de l’Estat, dels bancs i grans empreses. En resum inestabilitat endèmica.

La conformació de govern convé segueixi la seqüencia d’objectius de mesures polítiques, aliances i acords, govern en concret.

Veiem primordial per un acord pel govern: a) pla de xoc social i sanitari d’emergència pandèmica (plantejar-se Renda Bàsica, Empreses i Serveis Públics, llei lloguers i contra desnonaments), b) fi de la repressió i arbitrarietat judicial (canvi model Mossos a garantisme drets i llibertats) i encaminar solució per a les 2.850 persones imputades, empresonades i exiliades cap a una Amnistia, c) contribuir a la derogació de les reformes laborals, d) defensa de les pensions, e) reduir frau fiscal, posar impostos especials a grans fortunes i a qui tingui seus a paradisos fiscals, f) pressupost i mitjans suficients contra les agressions sexuals, les violacions i la violència masclista, g) suport a l’autonomia i fiscalitat municipalista, h) canvi climàtic i transició ecològica, i) fraternitats en contribuir a finalitzar amb la monarquia i la corrupció al moll de l’os estatal.

18 de febrer de 2021
Artículos relacionados