| Govern i Judicatura s’han confabulat, doncs volen recuperar vot treballador de C’s i mossegar a l’espai dels Comuns, a favor del ministre de Sanitat, Salvador Illa (PSC-PSOE). No hi fa pas res que la professió mèdica i la comunitat científica alertin de la inconveniència d’aglomeracions; davant el 14-F tot s’hi val per uns vots, així com per avalar la repressió estatal, la continua poda de la sobirania i evitar que avanci cap alternativa republicana. Iceta rep de premi un ministeri rememorant els hàbits ancestrals de la Cort i dels cacics. |
| L’Estat plurinacional i federal i la millora de l’autogovern autonòmic no està en l’horitzó de Moncloa, ni de la Zarzuela, ni d’un PSC que rebutja tant un referèndum com l’autodeterminació. Els privilegis dels poders econòmics, jerarques estatals, judicatura, església i comandament militar, estan ben simbolitzats en una corona cobdiciosa i una tradició de parasitisme caciquil corrupte. L’enfilada de 700 UCIs ocupades és la cara civil d’una gestió sanitària mediatitzada per l’entramat hospitalari i industria farmacèutica privada. L’Estat i l’Autonomia són serfs d’aquests poders econòmics. Les eleccions del 14-F, enmig del confinament i restriccions plenes d’arbitrarietats, sofriran els estralls de la pandèmia, per això domina la incertesa. Som en una situació sanitària i d’escapçament de llibertats que fan necessari les mobilitzacions, ni que siguin simbòliques, que sostinguin la lluita per les necessitats, drets vitals i universals populars. És vital un pla de xoc. Cal començar amb la pujada del Salari Mínim, la derogació de les Reformes laborals i la de les Pensiones de 2013. Seguir per Serveis Públics (Salut, Atenció Primària, Hospitals, Indústria Farmacèutica), Banca Pública, Renta Bàsica Universal. No serà Illa i el PSC qui ho faci. Ja ho ha demostrat prou que no ho feia com a ministre. Tampoc ho faran els defensors de l’empresa i serveis privats. Per fer-ho viable ha de concretar-se mesures destinades a rebaixar el nivell de frau de les grans corporacions, impost especial a les entitats amb seus a paradisos fiscals, una taxa impositiva extraordinària a les empreses que reparteixen beneficis i a les grans fortunes. És imprescindible l’acció unitària del sindicalisme, de les marees i plataformes que lluiten en els diferents àmbits (Sanitat, Pensions, Lloguers, Habitatge, treball). Pel 14-F convé debatre sobre un govern que apliqui unes polítiques d’urgència davant la pandèmia i les seves conseqüències socials, econòmiques i polítiques; mogui per l’amnistia; treballi pel referèndum i una perspectiva republicana; obligui a un tomb concret i veritable social al govern de coalició estatal. 28 de gener de 2021 |