La suspensió de l’ajornament electoral per part del TSJC és una provocació contra tota guspira de sobirania catalana. Hi ha un post-155 amb el govern anorreat, un Parlament segrestat i una Autonomia desballestada. La Generalitat depèn de l’arbitrarietat estatal, així com de les grans empreses. Les necessitats essencials i la sobirania popular són al subsol de la vida econòmica social i política. Més autogovern, sobirania i llibertats vol dir Amnistia, República i Autodeterminació.
La Judicatura va sense aturador contra el dret d’autodeterminació i la república (gairebé 3.000 persones imputades, les empresonades i exiliades), retalla les llibertats democràtiques, fomenta la misogínia, alhora fa ulls clucs als privilegis dels potentats, de l’estat i de la casa reial.
Les eleccions del 14-F s’havien ajornat fins el 30 de maig. Era una mesura presentada com sensata per evitar danys majors en la propagació del coronavirus, tanmateix engendrava desassossec al perllongar un govern de cohabitació JuntsxCat-ERC que fa cinc mesos va titllar-se d’inoperant pel propi president.
El debat sobre el contingut del govern, les aliances convenients i les polítiques necessàries és obligat.
Segons deduïen les enquestes pel 14-F el gruix del vot se’l repartien entre ERC i JuntsxCat; davallada del vot-eix constitucionalista pro règim monàrquic; increment del vot-eix d’esquerres; lleu avenç del vot-eix sobiranista-independentista-republicà-autodeterminista.
Tot seguit s’ha expressat la idea que reproduir la coalició governamental entre JuntsxCat i ERC seria un fracàs, o que JuntsxCat seguís al govern, tanmateix les previsions aboquen de nou a un atzucac.
L’Aurora hem proposat un bloc d’investidura entre ERC, Comuns i CUP, ara bé, hi hauran els vots suficients per un tomb de la Generalitat cap a polítiques socials d’esquerres? ERC seguirà hostatge de la neoconvergència i dels privilegis de les nissagues catalanes? JuntsxCat preferirà seguir l’exemple de la Diputació de Barcelona i possibilitaria la presidència al PSC? La CUP (i Ma Dolors Sabater) s’implicarà a determinar el govern i polítiques però optarà in extremis per una presidència afí a Puigdemont (Laura Borràs o Joan Canadell)?
L’espai polític sobiranista subjacent entre les classes treballadores i la ciutadania a Catalunya és una realitat social i política en metabolització d’experiències que pot oferir noves recomposicions polítiques i canvis. Un bloc o entesa sobiranista republicana arran de terra, inclosa una referència electoral, engrescaria si es proposés abastar l’independentisme d’esquerres, el sobiranisme rupturista, el republicanisme autodeterminista, el municipalisme del canvi, el feminisme i el sindicalisme.
21 de gener de 2021