| Les festes i regals porten un regust agredolç de confinament, penúries i temences. El 2021 comença a peu coix. Catalunya i Madrid son entre les més elevades en la infecció de la pandèmia. 497.611 persones a l’atur a Catalunya (3er trimestre 2019). La ciutadania ha descobert els valors vitals de les cures i comunals, ans els poders econòmics i polítics s’entesten en privilegiar la gran empresa privada enfront dels serveis i entitats públiques. Les polítiques governamentals han de girar vers les necessitats vitals i les llibertats. |
| Les infermeres han alçat la veu denunciant el departament de Salud sobre la imprevisió logística en la vacunació. 5.000 mil voluntàries estan neutralitzades, sense treballar en la vacunació, pel desgavell governamental. Som en una situació d’emergència on no s’apliquen mesures extraordinàries de control públic i nacionalització dels recursos existents en el mercat. El pla de xoc és una burla al seny i a les recomanacions de la comunitat científica. Les vacunes de la indústria farmacèutica privades, amb bona part de diners públics, atorguen ingents beneficis al mateix sistema de poder econòmic que amb les destrosses a la natura ha generat les condicions en les que ha esclatat la Covid-19. El govern de coalició estatal i el de la Generalitat sembla que s’emulin en qui la fa més grossa en els criteris indiscriminats, inconsistents i volàtils. I si es dediquessin d’una vegada a polítiques socials, sanitàries públiques, de utilitat vivencial per a la majoria ciutadana? I si dediquessin pressupostos substancials a la població treballadora de pocs recursos econòmics? La inversió dels diners UE per la pandèmia hauria de destinar-se prioritàriament a la xarxa hospitalària pública i els serveis d’atenció primària. Hi ha disbauxa governamental, sobretot en la permissivitat, tolerància i servituds vers les grans empreses i bancs. Les restriccions les sofreix la ciutadania, la petita empresa i comerç. El garbuix de subvencions i mesures per atenuar els estralls de la pandèmia són parcials, llastats per les mancances. Ens cal serveis, drets universals i públics. Es pot començar en racionalitzar i simplificar amb una renda bàsica d’emergència, les nacionalitzacions imprescindibles i vitals per un sector de Salut públic, inclosa la indústria farmacèutica, una banca pública des de la que canalitzar exclusivament tots els milions entorn la Covid-19. Un increment, fins i tot lleu, en la recaptació fiscal a grans fortunes, empreses i bancs, junt a un impost de xoc a tots els dividends que es reparteixen les empreses en beneficis o les que tenen seus en paradisos fiscals, podria alleugerir una mica les pitjors conseqüències de la crisi vírica i econòmica. Expressem alegria pel suport internacional a la campanya de signatures per l’Amnistia d’Òmnium. Què menys que l’Amnistia per les dos mil vuit-centes cinquanta persones repressaliades imputades per defensar la causa catalana lliure i republicana? Que vinguin indults a dojo, que es canviï el Codi Penal, pot estar molt bé si es fa amb criteris de llibertats democràtiques, però posar-se d’esquena a l’Amnistia, pretendre neutralitat o abstenció, o pitjor encara estar-hi en contra, resulta insuportable per una representació o organisme d’esquerres. On es vol anar a parar amb aquest sotmetiment estatal dictat des de la ultradreta i el neofranquisme que nodreix unes institucions i constitució superada, conservador ai reaccionària. Els cants de sirena de la coalició progressista serveixen sobretot per perllongar un sistema estatal monàrquic que nega i reprimeix les guspires i llums republicanes, mentre alleta i encoratja els tambors repressius militaristes de tarannà dictatorial. Les eleccions autonòmiques del 14-F queden determinades sobretot per les mesures Covid-19 i els efectes socials de la crisi, li segueixen les estratègies constitucionalistes federal unitàries o les de l’Amnistia i la lliure decisió de camí constituent republicà. 7 de gener de 2021 |