| Si no et donarem un cop de bastó! La popular cançó que canten amb il·lusió la quitxalla encoratjada pels adults a la majoria de les llars en aquestes festes és prou alliçonadora. Els desitjos, regals, menjars i joguines tenen el contrapunt saludable del cop de bastó, per si de cas. No n’hi ha prou en anhels i somnis, en reivindicacions, no n’hi ha prou en somriures, declaracions i votacions, cal ser contundents en les propostes, les raons i la força. L’Estat, el Rei i els poders econòmics ho tenen ben clar, ho practiquen a dojo. |
| La pandèmia s’encabrita infectant a tort i a dret, un 25% a la Cerdanya i Ripollès. Ara bé, l’emergència social, vacunes i serveis vitals, la salut, queden limitades pel sosteniment prioritari de les grans empreses. La Renda Bàsica Universal, el sistema públic d’hospitals i de serveis, les cures, resten secundaris. Manca una desprivatització i nacionalitzacions generalitzades, una bona senyal seria començar per les pròpies vacunes i les farmacèutiques que les cerquen. Una part, petita però molt poderosa, del gran capital està fent l’agost amb el sofriment i estralls de la Covid-19. El govern de coalició garanteix fons UE per a les grans empreses i Bancs, les fortunes afegeixen privilegis a la seva capacitat de frau, paradisos fiscals i d’ínfims impostos. Sánchez fa uns tímids passos amb el decret de moratòria de desnonaments, però això no impedeix que la gent treballadora precària, la misèria, la botiga i la petita empresa quedin cada dia més ofegades i desesperades. És greu el SMI empantanat, com la derogació de la reforma laboral o de les lleis que limiten els Ajuntaments. Carrers i places sostenen, tossuda i genialment, lluites, reivindicacions i moviments que no estan disposats a que cap virus els aturi. Són guspira de futur de canvi. Abans d’ahir es formalitzà la convocatòria d’eleccions pel 14 de febrer. Ha estat una legislatura fallida. Un Parlament segrestat i mediatitzat pel post-155 repressiu estatal. Un govern de JuntsxCat i ERC ploraner i temorenc lluny de la pressió i vivesa del moviment ciutadà. Entre l’Estat i les grans empreses catalanes la Generalitat no sap veure que la perspectiva republicana necessita un tomb clar i concret cap a les polítiques socials i públiques. El govern no dona puntada fina. Ara bé, la reforma de la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista va per bon camí: incorpora la violència institucional, l’assetjament de 2n ordre i drets de les dones trans. La Generalitat ha de prendre consciència de que el futur immediat depèn de com s’enfoqui i es resolgui la pandèmia, el tipus de relacions amb l’Estat, l’impuls del moviment ciutadà per l’Amnistia i generar les condicions per un nou referèndum factible, creïble, que impliqui al conjunt ciutadà. En aquest context hi ha tambors que remouen les aigües amb anuncis d’ esquerravergència. Un govern de JuntsxCat-ERC de nou o d’ERC-JuntsxCat. Laura Vilagrà, segona candidata d’ERC, esmenta la perla de que no veu fer govern amb els Comuns, quan s’ha fet acord amb ECP pels Pressupostos estatals, així com amb BComú pels municipals de Barcelona. Botran, diputat estatal de la CUP, va avançar fa pocs dies la possibilitat d’un govern entre ERC, JuntsxCat, Comuns i CUP. El Consell de la República constitueix l’Assemblea de representants mentre ratifica la confrontació màgica amb l’Estat i pressiona entorn l’aixecament DUI. Un tomb a l’esquerra sobiranista, independentista i republicana per part del govern està en qüestió. El pla de xoc social, Amnistia i Referèndum són elements vitals per enfocar la nova etapa. 24 de desembre de 2020 |