| El retorn a la presó de Carme Forcadell i Dolors Bassa per la revocació del 3er grau a les portes de Nadal és una greu alerta d’un regim decrèpit. Les persones imputades creixen cap a les tres mil, junt a les detencions sense base justificada. L’indult del govern no sura. Convé escoltar i fer cas de les preses, les seves paraules són de convicció i fermesa en la lluita. |
| Per Nadal el dictador Franco es feia el magnànim i prodigava algun indult. Les presons atorgaven permisos excepcionals per menjar els torrons a casa. El Tribunal Suprem ho fa a l’inrevés amb els presos i preses polítiques independentistes. Els cops repressius fan mal al cos i l’ànima catalana. Catalunya en surt damnada, però a l’Estat se li exhaureix la capacitat de supervivència, el règim resulta greument perjudicat. El govern de coalició és incapaç d’enfocar i resoldre els obstacles a les llibertats i la sobirania per una convivència plurinacional entre els pobles. La conxorxa repressiva de Jutges, Militars, Guàrdia Civil, Rei i extrema dreta és una provocació continua a la línia de flotació del bloc d’investidura i del govern de coalició PSOE-UP. L’aliança tàcita neofranquista empeny cap un abisme repressiu. Per arreu propaguen el “tot si val” contra les llibertats, drets, llengua i sobirania catalana.Esfereeix la impunitat que gaudeix l’associació de Fiscals que es mofa dels presos i preses polítiques a les festes nadalenques, mentre difonen que mai hagessin hagut de sortir de la presó. Carme Forcadell ha denunciat que era a la presó, no per presidenta del Parlament sinó per haver estat presidenta de l’ANC, val a dir per ser una líder independentista. Forcadell s’ha acomiadat amb “avui ens tornen a la presó, però mai podran tancar la nostra voluntat de construir un país més just, més solidari i més lliure.” Dolors Bassa ha ratificat que «es mantenen fermes», mentre feia una crida a «facin el que facin i diguin el que diguin, el diàleg i la negociació sempre hi seran». La pandèmia dificulta la mobilització. Però la causa de la llibertat és potent i cerca superar els esculls que la bloquegen. La picabaralla i la confrontació entre JxCat i ERC en el govern no la resoldrà només el resultat electoral del 14-F, sinó una pressió que emergeixi des de la base ciutadana social. Cal canviar lideratges i aliances. Es fa necessari un moviment ampli i imbatible per l’Amnistia. Convé aliances i enteses de les esquerres sobiranistes, independentistes i republicanes. No hi ha aturador per la justícia repressiva i les proclames neofranquistes de l’extrema dreta; ni el govern de coalició és un dic que freni la deriva reaccionària. El moviment sobiranista, independentista i republicà és qui amb mobilització, fraternitat i aliances pot fomentar un futur lliure amb la lluita per l’Amnistia. 10 de desembre de 2020 |