| Els governs no ho estan fent bé. El frau i la corrupció escatimen un cabal financer important als serveis i necessitats vitals públiques. L’empobriment general i l’increment de la misèria contrasten amb els elevats beneficis del gran capital d’una minoria privilegiada, que gaudeix de la impunitat del poder. Enfrontar-se al minotaure modern encarnat en les crisis necessita aconseguir el fil d’Ariadna per superar el laberint de les comparticions, desigualtats i cadenes de dominacions socials, polítiques estatals, anímiques i morals. |
| El nostre objectiu és enfrontar-se a les diverses crisis combinades -sanitària, econòmica, feminista, climàtica, democràtica nacional republicana-, que amplifiquen la crisi oberta el 2008, per derrotar-les. És un pas obligat per alliberar els pobles, les dones i les classes treballadores del poder del gran capital globalitzat i dels seus servents estatals. L’actual fil d’Ariadna és el conjunt de necessitats, mobilitzacions, moviments i propostes que impugnen objectivament la sostenibilitat del poder econòmic del capital i el patriarcat. El cabdell esta format per les lluites socials i democràtiques. La pandèmia ha situat en primer lloc la salut i tot el que envolta la sanitat, l’acompanyen les de la mobilització feminista, metall (Nissan, Bosch), habitatge (límit lloguers, desnonaments, social), pensionistes, municipalista, climàtica i republicana. Hi ha urgència i emergència en aquest nus de crisis que no poden seguir ignorades per una globalització destructora, una austeritat demolidora i un negacionisme estès. La reducció a problemes individuals i particulars, o de certs segments socials o populars, del que són pandèmies diverses fruit de la propietat privada dels mitjans de producció i distribució, desvia d’una concepció sana i comunal, lliure, igualitària i social. Tenim davant uns Pressupostos generals de l’Estat, una Mesa de negociació entre el govern espanyol i el de Catalunya que no funciona, milers de persones imputades i més d’una desena empresonades i exiliades, una gestió penosa de la pandèmia i la crisi econòmica, unes eleccions autonòmiques el 14 de febrer.En aquest context, que inclou la pulsió de reacció autoritària de retallar serveis, drets i llibertats per part de les elits dels poders econòmics, de les institucions i alts funcionaris estatals, militars i eclesiàstics, no convé dinamitar el bloc d’investidura ni el propi govern estatal, sinó condicionar-lo, determinar-lo, obligar a arrancar-li concessions socials i per l’alleugeriment vital de gran part de la població, millores sanitàries, fins i tot les que siguin minses. Els Pressupostos estatals s’emmarquen en aquesta cruïlla. El que cal és estirar del fil esbossat per la pressió d’Unidas Podemos-Bildu-ERC. Per aconseguir uns pressupostos socials i republicans, necessitem força mobilitzada unitària que es plantegi fomentar una estratègia política alternativa de ruptura amb el règim monàrquic. Mentrestant aconseguim les aliances republicanes suficients per crear noves condicions, aguantem aquest govern i les imposicions de la UE, per impedir combinacions més dretanes del PSOE amb Cs, o fins i tot, un govern directa de la dreta i extrema dreta, PP i Vox. La Generalitat també ha de trobar el seu fil d’Ariadna per fer un tomb cap al lideratge de les esquerres de concepció sobiranista, republicana i independentista, que permeti aplegar una majoria social indiscutible. El govern va a la deriva en les mesures per la pandèmia. La coalició entre Junts per Catalunya i ERC, fa aigües per tot arreu, però qui en paga les conseqüències és la ciutadania que no disposa dels serveis públics suficients, ni d’agilitat en les polítiques d’ajudes que s’anuncien. El moviment feminista crida a celebrar el 25 de novembre per l’eliminació de la violència masclista envers les dones amb una cadena feminista a Barcelona, ciutats i pobles, el proper diumenge 22 de novembre. Contribueix al fil mobilitzador, difon i participa. 19 de novembre de 2020 |