| El centre de l’interès polític de la població i el jovent s’ha desplaçat. L’anhel per la independència queda esbiaixat per la incertesa dels estralls de la pandèmia. L’algoritme Amnistia, República, Autodeterminació s’ha d’ampliar a la Salut, amb totes les implicacions, necessitats i conseqüències. El moviment sobiranista republicà català ha d’esbossar aproximacions inclusives per l’estratègia de 2021. |
| La Diada fou prou eloqüent. Les concentracions simbòliques s’han ressentit de l’efecte mascareta i el semi confinament ambiental. La crisi neoconvergent, l’enfrontament entre JxCat i ERC pel lideratge i hegemonia de l’independentisme, l’agonia governamental atiada per l’Estat i els poders empresarials, emergeixen en un fons de reflux dels partidaris del sí a la independència, segons detecta i es dedueix de les estadístiques de les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Focalitzar la mobilització i el moviment en exclusiu sobre la independència és fer ulls clucs de que han transcorregut tres anys des dels fets de l’1 d’octubre de 2017 i del 3-O, ens els que en comptes de fer efectiva la república i l’estat independent, s’ha retrocedit en llibertats i en l’autonomia. Els grans estrategs, des de Sun Tzu, ensenyen que quan un objectiu no es pot aconseguir de forma directa, planera i assequible, cal evitar dreceres dubtoses que només elits molt preparades poden fer, doncs convé cercar aproximacions que des de diferents àmbits i escenaris rodegin l’escull, permetin superar-lo i guanyar. Els senders de les muntanyes i els cims il·lustren aquests principis elementals. Es fa més digerible una ascensió en mil-i-un revolts que anar pel dret de la pendent. El sobiranisme i l’independentisme necessiten fusionar-se amb el front cabdal que ha obert la Covid-19. Salut pública, CAPs i Hospitals, personal sanitari suficient, indústria farmacèutica pública, banca pública (sense lucre del gran capital privat) i renda bàsica universal per fer front als estralls a l’economia. L’exemple de la Llei de regulació de lloguers ajuda a la comprensió de les aproximacions, rodejos i aliances. La sobirania catalana en surt enfortida del bloc social teixit en la lluita per la llei, així ara com en la seva defensa respecte els poders polítics estatals del govern i judicatura. El dominó d’empreses mobilitzades en defensa dels seus drets, contra la precarietat o el tancament, corca sense pietat. El MIR ha convocat vaga pels dies 21, 22 i 23 de setembre. Al metall segueixen els tancaments i les conseqüents mobilitzacions, com a Nobel Plástiques Ibérica (200 persones, St. Joan Despí), Saint Goban Glass (122, l’Arbóç), Bosch (300, Castellet i la Gornal). La classe treballadora i el sindicalisme és un aliat objectiu potencial de qualsevulla estratègia que cerqui la majoria social. El municipalisme ha aconseguit un èxit al fer enrere el govern que volia manllevar els romanents financers dels Ajuntaments. Es un sector que necessita i vol decidir sobre els seus recursos i polítiques locals, element que aflora una altra vessant de sobirania. El moviment feminista és un component vital imprescindible de les aliances de lliure decisió i republicanes. Els incendis a Galicia, Brasil i Califòrnia donen sentit al moviment ecologista i climàtic; com la mateixa pandèmia, que la comunitat científica alerta des de fa més d’una dècada de que és conseqüència directa d’un desenvolupament i modo de producció insostenible. Promoure un moviment de llarg abast per l’amnistia i un per la lliure autodeterminació en referèndum són peces per la partida d’escacs de valors, poders i institucions republicanes. Aprofitem per saludar el Congrés de Comunistes de Catalunya al que hem tramès: “Compartim la importància i eix central de que una estratègia revolucionària ha de fonamentar-se en les necessitats, interès i tasques objectives de la classe obrera en cada país i arreu del món. Aproximacions vol dir aliances, acords i enteses, establir nous escenaris, ampliar la massa popular copsant les necessitats vitals, enfortir els moviments, incloure les propostes i mobilitzacions diverses en la lluita sobiranista republicana rupturista del règim de 1978. |