| Diada inusual La remodelació del govern i l’anunci de fusió entre CaixaBank i Bankia precedeixen un Onze de setembre emmascarat pel temor i desconcert de la pandèmia. No hi ha treva del moviment ni desmobilització sinó prudència per la salut, mentre es desenvolupa una reflexió estratègica vital des del 2017 del referèndum. La marea sobiranista, independentista, autodeterminista i republicana, cerca com esbotzar o superar per rodeig els murs i esculls polítics i judicials estatals. |
| El llarg declivi de convergència esmicola la representació política del catalanisme de dretes, autonomista o independentista. El fet que la neoconvergència aconsegueixi sostenir el lideratge del govern y la presidència de la Generalitat, te a veure més en les dificultats de les aliances entre les esquerres que per mèrits propis. La negativa, la tebiesa o la manca de compromís de les esquerres treballadores vers les llibertats de Catalunya, l’amnistia, la república i l’autodeterminació, les invaliden a l’hora de generar una nova estratègia, aliances i lideratge afí a les necessitats treballadores i saludables pel conjunt del país. El catalanisme d’esquerres independentista, moderat o revolucionari, desfulla la margarida estratègica limitada a l’immens però insuficient independentisme. Donen voltes a la gesta de l’1 d’octubre de 2017 sense aconseguir un canvi estratègic que inclogui la vessant democràtica, sobiranista i republicana que representà el 3-O, l’aliança tàcita, cívica social, de rebuig a la repressió i bloqueig estatal. Es demora incorporar el fet estatal del règim monàrquic de 1978, element que obriria escletxes de fraternitat i de compartir lluita democràtica republicana. La revolució democràtica i la confrontació intel·ligent amb l’Estat del president destituït exiliat Puigdemont, ofereix una realitat xocant en l’acció del president Torra (pendent de la previsible inhabilitació per part del Tribunal Suprem estatal). La renovació governamental per part de Puigdemont-Torra és de tall neoconvergent, escorada a les posicions xovinistes, neoliberal i retalladora, favorable al gran capital català, submisa a les imposicions de la UE i del BCE. L’operació de suport financer governamental al Casino de Hard Rock, amb l’avenç de diners públics de l’Incasòl, el 80% dels 120 milions € pels terrenys de BCN World, il·lustra l’escàndol de qui no disposa diners per infermeres, personal sanitari dels CAP o per mestres (en canvi sí que n’hi ha per les rastrejadores de Ferrovial), mentre es fomenta un turisme que degrada el territori i fomenta la precarietat. La fusió de Caixa Bank i Bankia independitza el capital financer català dels milions de comptes i llibretes, estalvis i sous de les peites i mitjanes economies familiars, alhora sotraga l’estructura financera estatal; això engolirà una bona tallada del rescat públic a la Banca de fa deu anys, mentre bloqueja la possibilitat d’una Banca pública. El 62% de Bankia a mans de l’Estat representarà més d’un 10 % del gran Banc resultant. En canvi la mobilització àmplia i persistent per una llei de regulació dels lloguers es el que permet donar un tomb i frena les polítiques governamentals o les resistències neoconvergents; els vots en contra són els del PDECat, Demòcrates, PSC, C’s i PPC. La legislatura és penosa. El president la considerà esgotada fa mig any. El parlament i el govern van a la deriva condicionats pel govern estatal, el Tribunal Constitucional i el Suprem, junt una casta política timorata que no s’atreveix a activar l’assemblea de representants electes, ni enfrontar-se als grans poders econòmics. En aquesta Diada Nacional 2020 anem a les concentracions descentralitzades i als balcons; alhora saludem la nova plataforma Amnistia i Llibertat. La marea saludable autodeterminista republicana, l’aire renovat i potent, necessita nous punts d’encontre i llaços des de la base ciutadana i social. |