La pandèmia va agafar desprevingudes i està posant a prova totes les administracions mentre el sistema fa aigues per a totes bandes, el benefici privat segueix per davant de les necessitats reals de les persones i la seva salut.
Primer el govern de l’Estat, tot i els esforços per destinar partides a l’Escut social, ha mantingut intactes la indústria farmacèutica i de la salut, mentre no s’han revertit encara les retallades acumulades des del 2008 al sector públic i s’ha sigut incapaç d’impulsar una Renda bàsica universal i incondicional quedant-se amb l’Ingrés Mínim Vital al qual costa accedir i cobrar.
La Generalitat és una caricatura de sí mateixa, on el desgavell va in crescendo a cada dia que passa. Després de mes de dos mesos reclamant les competències, amb raó, per tal de fer front a la pandèmia, s’ha mostrat incapaç tant de detectar, com de controlar després els diferents brots que atravessen el país. Amb mesures contradictòries, incoherents i missatges d’alarma que tan sols generen confusió. Fan falta rastrejadors, testos i revertir les retallades en sanitat del “Govern dels millors”, especialment als CAPs.
Ara que ha passat la primera onada i es comencen a percebre les gravíssimes conseqüències a nivell social i econòmic de la pandèmia, serà clau incloure la component municipal a una sortida de la crisi que passi per defensar els drets d’una majoria treballadora i la població més vulnerable.
Però perquè el municipalisme pugui ser part de la solució és insuficient que el govern central permeti l’ús del superàvit del 2019 i els romanents de tresoreria com es recull a l’acord amb la Federació Espanyola de Municipis i Provincies (FEMP).
Les ciutats i pobles d’arreu del país i de l’estat han de disposar de la capacitat de fer dèficit per tal d’afrontar el repte que tenim per endavant. Cal organitzar un front municipalista transversal que forci al govern PSOE-Unidas Podemos a abandonar la seva creuada centralitzadora. És la capacitat de fer dèficit, la que pot permetre que els municipis contribueixin a la recuperació econòmica i a fer front a l’emergència social després de la Covid-19. Els acords arribats a Ajuntaments d’arreu, entre ells el de Barcelona, senyalen aquest camí.
No té cap sentit que, mentre les normes fiscals austericides estan suspeses a la UE, al Regne d’Espanya segueixin vigents les més dures aprovades pel PP.
I tot això s’està batallant mentre el monarca emèrit, es fuga del país amb les butxaques plenes i el coneixement, consentiment i col·laboració tant de la Zarzuela com de la Moncloa. Inadmissible.
Faríem bé d’aprofitar el front municipalista tant per defensar la capacitat de fer dèficit i una renda bàsica universal i incondicional davant la crisi, com per fer nèt amb la monarquia i el règim del 78 que la sustenta.
Cal que la Casa Reial, Juan Carlos I i Felipe després, paguin pel seu robatori i frau, que es despenalitzi la crítica a la corona, que s’acabi amb la inviolabilitat, comptes transparents a la Zarzuela i referèndums per avançar cap a horitzons republicans a Catalunya i al Regne d’Espanya.