El Govern tenia tota la raó quan denunciava la suspensió de les seves competències sota l’empara de l’estat d’alarma i l’Estat espanyol pretenia aprofitar la malaurada avinentesa per endegar una operació de propaganda xovinista, sobrecarregada de banderes borbòniques, militarots, guardiacivils i policies, com si la por al virus ens pogués fer oblidar l’ànsia de llibertat.
Ara, l’estat d’alarma ha passat, però el virus segueix entre nosaltres… i ens sentim tan indefensos com abans. El Govern mostra una ineficàcia per defensar la gent, la vida, que no té excusa. L’oposició assenyala la divisió en el si del Govern, les lluites preelectorals entre Esquerra i ex convergents, com si en fos la causa del desgavell sanitari. N’és aquesta la raó?
La lluita entre els partits del Govern és ben evident, però què ens diu de la crisi sanitària? Si algú es plany de l’abandó de l’Atenció Primària, dels acomiadaments de personal sanitari i de la sobreexplotació dels que queden, dels serveis dels hospitals privats pagats a preu d’»estraperlo», de la paralització del seguiment dels contagis en quan es va fer públic l’escandalós contracte amb Ferrovial, si algú entre les forces del Govern té altres propostes, no en sabem res.
El problema no és la divisió entre els partits del Govern. El problema és que aquest Govern està lliurat de peus i mans als capitalistes. Les grans empreses sanitàries, Quirón, Grífols, o nou vinguts com Ferrovial, han volgut fer de la crisi el seu agost i el Govern sembla, en el millor dels casos, no saber fer res sense ells. Havia parlat de crear estructures d’Estat, però mai ha pretès ni tan sols refer allò que l’Artur Mas i el Boi Ruiz van desfer amb l’orgull de la feina ben feta. La crisi del virus podia haver estat l’ocasió necessària, ho és encara, per fer-ho, de la mà dels sindicats i els moviments socials, però no ho ha volgut.
El mateix problema es repeteix en altres àmbits, com el de l’habitatge, on iniciatives de la CUP o dels Comuns per protegir els llogaters, xoquen amb els que s’estimen més defensar els propietaris.
La defensa de la llibertat de Catalunya no justifica aquest govern. És més, mal es pot ambicionar conquerir la llibertat d’esquenes a la majoria treballadora del poble i de la mà dels capitalistes.
Cal sortir al carrer per defensar la vida contra el capital, sense deixar de lluitar per la llibertat nacional i els drets democràtics. Cal mobilització per tal de madurar un gir i una alternativa d’esquerra al Govern.
30 de juliol de 2020