Les abelles fan dolçor amb la mel, són vitals per la pol·linització de les flors, fa anys que estan en perill pel caos del sistema econòmic; la natura, la societat humana i les persones en són les grans perjudicades. Ahir era el dia internacional de les abelles, tanmateix la pandèmia del coronavirus és qui ha accelerat el desastre econòmic. El poder i organització capitalista-patriarcal mostra la seva incapacitat de futur saludable, lliure de privilegis i opressions, natural i civilitzat.
El deute públic espanyol està adquirint dimensions colossals que necessitaran desenes d’anys per absorbir-lo, a no ser que esdevingui un canvi social revolucionari que emmanilli i faci pols el poder del capital, de les classes dominants i dels seus Estats. El primer trimestre 2020 el deute arriba al 99,01 % del PIB, amb 1.124.253 M € i un deute per càpita de 25.241 €, les xifres absolutes més elevades des de fa un segle. La gran crisi econòmica va situar el deute públic (2009) al 53,30 % amb 568,7 M €. El pic percentual és el 2014: 100,7 % del PIB, 1.039.388 M € i 22.377 € de deute per càpita.
Els enormes beneficis i concentració de poder del capital financer internacional en la globalització dels anys 80 del segle passat s’han fet al compàs d’una austeritat retalladora i reprivatitzadora ferotge que ha generar precarietat, pobresa, disminució de la qualitat de vida, del treball, dels drets i les llibertats. A l’occident de les metròpolis del capital, els recursos i serveis públics s’han posat en un pla subaltern mentre es prioritzava el gran negoci privat.
Aquesta situació és la que ha fet fallida davant el coronavirus Covid-19. La catàstrofe econòmica afectarà als capitals, al treball i a la població. Però ho farà ben desigual. Una part del capital xuclarà la resta, es concentrarà més poderós mentre subsisteixi. El treball i les condicions de vida hauran d’assumir i pagar els costos a no ser que s’obrís un procés de convulsions que posi en qüestió i tendeixi a la ruptura amb el propi capital i el seu poder econòmic i polític.
Les alarmes en el treball, l’explotació, dominació i violència contra les dones enmig de la pandèmia (ONU Dones, OIT) són una expressió de que el futur del capital es ben negre per a la ciutadania i la natura.
La indústria farmacèutica és un dels sectors depredadors que en surten beneficiats. Gairebé mil milions de benefici net (957 M €) per les 9 grans farmacèutiques catalanes i espanyoles l’any 2019. Una d’elles, Grifols, forma part de l’Ibex 35. Van pagar 16 milions € als seus consells d’administració.
Fins quant obrir les patents vitals, intervenir i nacionalitzar les recerques fonamentals, la investigació científica mèdica, formar un sector farmacèutic públic? Junt amb una renda bàsica universal i una banca pública permetrien enfocar els reptes de salut.
21 de maig de 2020