El tracte a les criatures és un símbol de l’orientació dels pals de cec dels patrons de les finances, les corporacions i del govern estatal. Infants, adolescents i joves han quedat tancats durant 44 dies, en unes cases amb poques condicions, sense drets i sense tests de Covid-19. Les mesures de confinament han estat necessàries, insuficients i moltes d’elles arbitràries. L’estratègia va a sostenir un sistema econòmic caòtic, supeditat als interessos i valors dels grans capitals privats; pretén ajornar un règim polític caduc i evitar les alternatives de valors universals comuns, drets, llibertats, serveis públics i democràcia republicana.
Són 9.923 persones mortes a Catalunya pel coronavirus, d’una població de 7,5 milions. 23.822 morts a tot l’Estat, de 47,1 milions d’habitants; Al món es diuen 210.000 persones traspassades, quan hi ha 7.500 milions. Els percentatges mostren molts desajustos al no disposar de xifres fidedignes, que tot apunta a que siguin a pitjor. Tanmateix resulta demolidor el desastre d’imprevisió i manca de recursos de l’economia privada, alhora un suspens en la gestió pública governamental.
Clama al cel un nou món amb Salut Pública, Renda Bàsica Universal, els sectors productius de la Sanitat i Farmacèutic nacionalitzats; una extrema cura de les llibertats fonamentals; una coordinació i decisions compartides entre el poder polític (governs estatal, autonòmics i municipals), l’acadèmia i la recerca científica, les entitats cíviques i els sindicats.
El president Pedro Sánchez ha anunciat unes etapes pel desconfinament situant-les cap una nova normalitat, diferent de l’existent abans de l’epidèmia. Els criteris emprats són polítics, en bona part absurds i arbitraris, malgrat se’ls presenti com recomanacions de l’expertesa científica mèdica. Per a la nova normalitat l’Estat atorga prioritat a les Províncies respecte a les Autonomies, per tant als governadors civils, mentre es manté la limitació de les llibertats i drets de la ciutadania.
El divendres 1 de maig no es podrà fer la mobilització i manifestació treballadores, en canvi, el dissabte 2 de maig, les persones esportistes i tot d’altres professions sí podran reprendre l’activitat, amb mesures de seguretat.
La nova normalitat inclou que no es puguin exercir els drets i llibertats fonamentals democràtiques, com es digereix aquest greuge en comptes de facilitar les mesures de seguretat adients?
El dominó de pactes de reconstrucció, de país o municipalistes, faran cas de les necessitats comunals de la societat civil treballadora o seguiran les directrius de les poderoses patronals i del benefici privat?
De moment, sigui a l’Estat o a la Generalitat, el plany, la caritat i el subsidi escadusser, o els ERTO’s que encara no s’han pagat, substitueixen unes mesures enèrgiques de serveis, recursos de salut pública i de renda bàsica universal. Els tests de Covid-19 se segueixen fent a les clíniques privades i manquen a la sanitat pública.
Limitats els drets individuals i col·lectius, escapçada la llibertat i democràcia, sense recursos i serveis públics universals, es prepara el terreny per l’autoritarisme estatal sotmès a les grans corporacions privades, que són precisament les que situen en tercer o quart o últim pla les cures de les persones, els pobles i la natura.
Les criatures ens ofereixen espurnes de futur a incorporar als valors dels drets universals: innocència sana, creativa, innovadora i tendre. El moviment feminista, enfront de la ‘Pandèmia a l’ombra’, aporta la concepció de drets i equitat universal real, de les cures a les persones i la natura. El moviment treballador convé presenti les condicions laborals i de vida que permetin capgirar el poder de l’imperi privat.
Espurnes de rebel·lia i suport mutu comú: futur de llibertat, valors universals i de poder social republicà.
30 d’abril de 2020