El codi de valors dins el confinament de la pandèmia canvia al compàs de les infeccions i morts. La consciència col·lectiva, i individual, ha passat a valorar com vitals, essencials i bàsiques les cures en general que inclouen uns treballs en el que predominen les dones; son professions feminitzades, salaris a la baixa, retallades a l’engròs, precarització i hores de treball que en molta part ni es compten en les estadístiques econòmiques. Es tracta dels valors dels serveis i recursos públics i dels drets fonamentals. Què diferent de la crisi econòmica de 2008!
Dos dies després del 14 d’abril, aniversari de la República de 1931, podem metabolitzar que els valors republicans profunds, els valors de les llibertats democràtiques, tenen sentit si es concreten en fets socials i ambientals, en condicions de vida suficients i dignes pel conjunt de les persones.
El personal sanitari tant aplaudit, les metgesses i infermeres aclamades com heroïnes, tot el treball que representen les cures i els serveis bàsics, tota feina que és imprescindible per la vida, necessiten fets de mesures polítiques concretes públiques.
La universalitat i gratuïtat de serveis bàsics i públics opera una democratització de les consideracions cíviques i socials així com el seu impacte en el sistema econòmic. Tanmateix, l’economia en que estem immerses totes les persones, poblacions i Estats, la capitalista i financera, valora en primer lloc el capital privat i el seu interès, per sobre de tot, per tant dels serveis públics, la vida i condicions de treball i drets, de les persones i de la natura.
El poder de les grans corporacions, fortunes i Bancs, operen en un sentit oposat a les cures, condicions de vida i sosteniment de la natura, doncs les consideren mercaderies a esprémer pel bon fi del capital privat. El poder dels senyors del capital i dels Estats és l’ull de l’huracà mortífer que trontolla davant la catàstrofe actual. “La crisi més gran des del gran crac de 1930” segons el FMI.
Ara bé, la vida, la salut, la societat, la natura i l’economia, estan tant interrelacionades que, dins les seves contradiccions naturals, han de resoldre un futur d’interseccionalitat dinàmica, dialèctica.
Les xarxes de suport mutu veïnals i de jovent, obren pas a una cooperació fraternal arran de terra que marca una direcció i sentit contraposat al de les grans corporacions. Aquestes experiències comunals i les municipalistes han de madurar en proposta política respecte el poder econòmic i dels Estats.
Aquestes setmanes veiem que no és suficient aconseguir representació a les institucions i governs. Cal generar mobilització, organització i perspectiva de futur per la gent treballadora i la majoria de la població, inclosa la precaritzada i la no regularitzada per la Llei d’estrangeria,
Els valors que ara aplaudim els hem de convertir en fets. Els valors de les cures i la salut fonamentar-los en renda bàsica universal, serveis públics, Banca pública. Els valors republicans en llibertats, referèndum per decidir i república.
16 d’abril de 2020