Tot anirà bé s’ha convertit en un lema mantra que expressa la voluntat ciutadana de reeixir del cataclisme de la pandèmia Covid-19. Tots els nostres desitjos en que així sigui. L’impacte immediat és una emergència sanitària que col·lapsa el sistema econòmic capitalista. Les conseqüències són profundes i van per llarg. Que tot vagi bé dependrà de les mesures que es prenguin per disposar de serveis públics i drets universals, cures de les persones treballadores i de la natura.
Cada vespre la ciutadania aplaudeix a les infermeres i personal sanitari, mentre els noticiaris lloen la sanitat pública. Es fa de manera espontània amb una convicció i entusiasme que situa la Salut al lloc que li correspon. Tanmateix, no fa gaire, se’ls retallava sense commiseració (Boi Ruíz, Mas, Aznar).
Com es comença a parlar de com serà la sortida del confinament, ens hem de plantejar si enfortirem el sector públic, revertirem privatitzacions i nacionalitzarem els sectors i empreses de recursos fonamentals o els poders polítics i econòmics sostindran les empreses i el benefici privat de les grans fortunes, multinacionals i Bancs.
El sistema sanitari i les farmacèutiques, la recerca científica i tecnologia biològica, haurien de passar a qualificar-se com a recursos vitals públics per a la humanitat, per tant nacionalitzar-ho.
El 2n Comunicat Covid-19 de la OIT del 7 d’abril, considera que “la crisi està tenint repercussions dramàtiques en la força de treball mundial”, tant és així que explica que la pandèmia “supera en escreix els efectes de la crisi financera de 2008-2009”, doncs “més de 4 de cada 5 persones (el 81 % de la població treballadora mundial) de les 3.300 milions… estan essent afectades per tancaments totals o parcials del seu lloc de treball”; segueix que “les conseqüències son devastadores”, “és la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial”.
“Les perspectives actuals es caracteritzen per una incertesa extraordinàriament elevada en quant la magnitud de la crisi vigent en les economies, a la seva duració i a les repercussions a llarg termini per a les empreses i el mercat laboral”.
L’OIT finalitza amb un advertiment cabdal: “les decisions que prenguem avui afectaran directament la manera en que aquesta crisi evolucionarà així com a la vida de milers de milions de persones”.
Les iniciatives populars de xarxes d’ajuda i suport mutu van apuntant quines decisions convenen. Veiem que un manifest de demandes d’entitats feministes alerten que “La violència masclista no s’atura davant del Covid-19… Les administracions han oblidat l’especificitat de les entitats feministes i de l’Economia Social i Solidària… Necessitem mesures concretes per continuar treballant per l’equitat de gènere i oferir els serveis d’atenció a les dones en situació de violència”.
Un altre manifest, impulsat des de 7 municipis, avança que “som a les portes d’un gran canvi… fins i tot la possibilitat de canvis estructurals que ens permetin invertir prioritats”, afegeixen “Per això proposem, en primer lloc, taules de treball unitàries, a nivell institucional i de societat civil, on poder treballar conjuntament… compartir junts la recerca de les millors solucions… on es posi la vida per sobre el capital i s’aposti perquè pa, sostre i treball siguin els tres eixos prioritaris sobre els quals basar les polítiques públiques i reforçant-ne sempre el control democràtic, de la gent”.
Una Declaració d’ONU Dones tracta de “La violència contra les dones i nenes”, com “la pandèmia a l’ombra” de la crisi actual.
L’anomenat lliure mercat i la sàvia financera resulten un caos destructor, insuficients per preveure i aturar els estralls d’una molècula amb proteïna com és el coronavirus.
El 2008 els organismes internacionals i Estats es van bolcar amb centenars de milions d’euros al “rescat” dels Bancs i el sistema financer. Al 2020 ens cal un rescat social de magnituds superiors. Ara bé, la Unió Europea resulta incapaç d’un acord sobre els eurobons.
Hem d’encetar una Era post coronavirus. Les decisions han de començar per un pla de xoc d’emergència social amb renda bàsica, nacionalització d’empreses vitals per la Salut i les necessitats elementals, remunicipalització dels Serveis públics i Banca pública.
9 d’abril de 2020