L’explosió a la petroquímica de Tarragona és una nova alerta greu del desenvolupament d’un sistema econòmic que no s’atura en la destrucció de la natura ni te cura de la vida de les persones treballadores. La consciència sobre l’emergència climàtica ha d’enfrontar-se al poder del gran capital, així com dels seus servidors governamentals i institucionals.
L’explosió d’abans d’ahir, 14-G, ha estat a la fàbrica IQOXE d’òxid etilè, catalogat com gas tòxic. Les mesures d’alarma, el pla d’emergències per risc químic (PlaSEQCAT), no han funcionat com calia. El govern de la Generalitat ha activat el gabinet de crisi per contenir el pànic de la població i mantenir la calma, però això no vol dir enganyar i encobrir omissions i errors greus.
El complex petroquímic te uns antecedents d’ençà 1966, amb Asfalts Espanyols (ASESA), Dow-Unquinesa i Indústries Químiques Associades, tanmateix s’inicià amb vigor el 1971 amb la construcció d’una refineria petrolífera per part de l’INI (60% del capital estatal), actualment és amb una trentena d’empreses, 1.200 Ha i 10.000 persones treballadores el més important a Catalunya, a l’Estat Espanyol i al sud d’Europa.
Ahir els sindicats CCOO i FICA-UGT van convocar aturades a les dotze del migdia, a les portes de les empreses dels polígons petroquímics, nord i sud, de Tarragona, en solidaritat amb les víctimes de l’exposició. També la Plataforma Cel Net va promoure mobilització per la tarda. Alhora s’ha denunciat la creixent precarització de les condicions laborals que afecta greument la seguretat, així com les falles del PlaSEQCAT.
CCOO d’Indústria reunirà divendres els delegats/es dels polígons petroquímics, s’esmenta si convocar una vaga general als polígons i una mobilització per exigir més seguretat a les administracions i a la patronal AEQT.
El fons del problema rau en el sistema econòmic d’energia fòssil, contaminant i altament perillosa per a la classe treballadora, la gent en general, la natura i la vida del planeta.
Ahir el gabinet de crisi de la Generalitat va fer un exercici d’hipocresia al negar la toxicitat (Buch), junt a no relacionar l’explosió, l’alarma, els temors i terror de la població, amb la cobdícia freda, insensible i criminal de la gran indústria, el seu atemptisme en el sistema productiu extractiu fòssil i la minsa cura en seguretat i emergència ambiental.
Les persones ja cal que tanquin les finestres, posin mocadors al nas, alertin i denunciïn els càncers i mals mortals professionals, liquidin els vehicles dièsels i contaminants, emprin transport públics quan n’hi hagi, reciclin i rebutgin els plàstics. Tot és necessari; és clar que convé fer les petites coses personals que la consciència millora dia a dia.
Ara bé, tothom hem de saber que el fonamental és actuar vers la gran indústria i transport, doncs el Pla de Tarragona és un polvorí químic. Seguirem cecs al fet que qui provoca més contaminació que tota la ciutat de Barcelona resulta ser el port i l’aeroport, afegint-hi els abocadors o el transport via camions en comptes del ferroviari.
Tota la nostra solidaritat amb les famílies dels treballadors ferits i les persones mortes de l’explosió petroquímica, també amb la població condemnada a conviure amb una espècie de volcà industrial. Els Pressupostos del nou govern estatal i els de la Generalitat han d’incloure mesures efectives.
16 de gener de 2020