Hi ha dos moments molt diferents des que la Generalitat de Catalunya té competències compartides amb l´Estat Espanyol respecte a aquest àmbit:- Del 1981 al 2009 en que vam viure l´etapa de creixement any rere any en tots els aspectes: planificació i ordenació, legislatiu, pressupostàriament… el que va permetre dotar de més serveis, més professionals així com gaudir d’una bona valoració del sistema en general.
En aquest període, a diferència d´altres CCAA, Catalunya va escollir un model mixt (públic-privat), des de l´inici va concertar i/o externalitzar serveis; marcant una diferència important respecte a les altres CCAA accentuant-se amb els anys.- Del 2009 fins ara que hi ha hagut un decreixement any rere any, sobre tot en professionals en general, de serveis tant de diagnòstic, com d´atenció, d´infraestructures i material.
Hem patit la gestió del conseller Boi Ruiz, que ha estat reprovada pels professionals, pels pacients, pels moviments socials en defensa de la sanitat; sent el que més retallades ha fet.
El RD 16/2012 de copagament que va agreujar la situació de moltes famílies amb pocs recursos econòmics arribant a la situació de no poder cobrir les despeses farmacèutiques pel que empitjora el seu estat de salut
Quina situació tenim actualment?
Retallades a totes les CCAA, sobre tot amb menys professionals i pitjors condicions laborals; produint l`empitjorament del sistema en general augmentant les llistes d´espera, arribant de manera preocupant a l´atenció primària; així com en infraestructures, i augmentant les privatitzacions de serveis.
Catalunya ha passat a situar-se aquest 2019 en la quarta CCAA amb pitjor servei sanitari, quan al 2009 érem la cinquena amb millor servei. Som la comunitat que més ha privatitzat l´atenció sanitària sent del 24,9 amb molta diferència amb la 2a que és Madrid amb un 10,7. La 3a comunitat que més visites es realitzen al metge de capçalera privat i la 4a en visites al metge especialista privat.
Actualment de promig la visita al metge de capçalera s´ha allargat a més de dues setmanes per ser atesos pel teu metge. Les llistes d´espera per a visites a l´especialista o per sotmetre’s a una operació quirúrgica han augmentat més d´un 7%.Les llistes d´espera per a una 1a visita al traumatòleg és d´1 any; en oftalmologia de 79 dies s´ha passat a 105. Les proves diagnòstiques han augmentat considerablement, algunes s´ha duplicat el temps d´espera.
La situació actual és fruït de la crisi econòmica, del poc finançament estatal per la manca d´acord polític, de tenir els pressupostos prorrogats, així com de decisions dels governs d’aquí ja que Catalunya des de l´inici hi ha hagut la voluntat de que el sector privat tingui un paper important dintre de la sanitat pública, i amb els anys de crisi això s´ha incrementat, amb un clar objectiu d´afavorir el sector privat i “forçar” a la ciutadania a contractar serveis privats davant les llargues llistes d´espera.
Per garantir una atenció sanitària pública i universal, cal que tant els professionals, com els equipaments siguin públics, amb les ràtios d´abans de la crisi per poder atendre de manera adient a la població i amb la dotació pressupostària necessària per poder-ho realitzar. Hem d´avançar cap a un sistema socio-sanitari integrat, dir prou a les externalitzacions i les privatitzacions; les quals es poden agreujar amb l´anomenada Llei Aragonés, donant la possibilitat d’externalitzar serveis que a data d´avui són totalment públics i que cal que continuïn així.
12 de setembre de 2019