Onze
de setembre, la Diada Nacional esdevé entre la imminent Sentència, la
crisi del Brèxit, el govern estatal inestable i la mobilització nacional
republicana.
Les mesures socials, municipalistes, feministes, climàtiques i de lliure
decisió sobiranista necessiten resoldre la precarietat, les condicions
de treball i salari mínim, els drets i serveis públics universals,
l’habitatge i lloguer.
Les mobilitzacions de l’11S s’encrespen amb la propera Sentència del
Tribunal Suprem, mentre el poder ciutadà empeny per la independència, la
lliure decisió sobirana i referèndum.
La unitat política del moviment republicà sobiranista, “el 80%”,
metabolitza sense defallir les fites àlgides de l’1 d’octubre de 2017 i
el magnífic 3-O. Fets que són un símbol i alhora el nord a seguir per
aconseguir fer efectiu el procés constituent per una República Catalana.
Ens cal una estratègia que entronqui fraterna amb la democràcia
republicana dels pobles i forces polítiques d’arreu de l’estat, una
coordinació cívica i política unitària.
La Generalitat es remou entre el bloqueig i repressió de l’estat i el
xoc amb les necessitats i perspectives socials, municipalistes i
feministes, també climàtiques, de la nació catalana.
Nou anys en que la dreta catalanista s’ha situat en el lideratge polític
independentista, ajorna, divideix i frena una àmplia unitat cívica
social catalana. És temps suficient per copsar que cal fer el tomb a un
lideratge d’una entesa de les esquerres coalitzades. Un acord que situï
les mesures polítiques i socials com element candent i cabdal.
Enfrontar-se a l’estat vol dir obrir noves vies de fraternitat i
aliances; vol dir soscavar els fonaments dels poders financers,
industrials, terratinents i comercials; frenar les mesures d’austeritat
privatitzadora de la UE; contribuir a l’autonomia i capacitat normativa
dels municipis, promoure el retorn als serveis públics de les
privatitzacions, donar suport a les remunicipalitzacions; endreçar el
territori per frenar el canvi climàtic; una política d’industrialització
que millori condicions de treball, vida i coneixement en contraposició a
la tercerització i especulació entorn el boom turístic; el govern ha de
sortir de l’atzucac de la Llei Aragonès.
La resposta a la Sentència contra els i les representants del moviment
de l’1-2017 convé es preveu exemplar. La maror de fons popular cou un
nou salt de consciència entre les imposicions del regne i l’anhel de
llibertat de l’1 d’octubre, malgrat que el govern, el Parlament i els
partits no estant a l’alçada de la perseverança d’aquest poble.
S’imposa impulsar la reflexió i la maduració d’una nova etapa de la lluita.
Unir la denúncia i lluita contra la sentència per la llibertat dels i
les dirigents cíviques i polítiques, amb la perspectiva de procés
constituent republicà, i el camí, per giragonses que s’hagin de fer, per
aconseguir i fer efectiva la lliure decisió sobre quin estat, la
independència, les relacions amb l’estat espanyol i Europa, les
llibertats i la república.
Aplegar-se el sobiranisme republicà rupturista del règim del 1978, la Constitució i el regne d’Espanya.
El govern de Pedro Sánchez menysten acordar un programa i un govern de
la majoria que va foragitar el PP i va permetre amb el seu suport que el
PSOE accedís al govern estatal, la inestabilitat regna. El trident
dretà i ultradretà del PP-C’s-Vox aprofita les turbulències per treure’n
pit. Molta part de la ciutadania treballadora es remou doncs cada cop
arriba menys a la fi del mes, les eleccions, el congrés i els governs no
alimenten. El PSOE actua per supeditar i dislocar a Unidas Podemos fins
i tot a costa de perdre la seva pròpia crisma. A Catalunya li nega el
pa i la sal. Ni llibertats, ni autodeterminació, ni república.
La proposta del president del Parlament d’un govern d’unitat entre
JxCat, ERC, CatComú i CUP, no es percep que fora un canvi cabdal en
l’orientació i lideratge cap a les esquerres; més aviat és una nova
conciliació d’adaptació que ampliaria el suport a les polítiques de
línies roges a les mesures socials, fiscals, municipalistes,
mediambientalistes i feministes que imposen les presidències a mans de
la dreta catalanista.
L’ANC ha posat com a lema de la gran manifestació de la Diada “Objectiu:
Independència”. Siguem conscients que si bé la voluntat d’independència
és el motor vital de la mobilització, en canvi no és suficient per
moure el sentiments i incloure a la majoria popular i treballadora de
Catalunya.
La majoria àmplia, el que en diem “el 80%”, es mou entorn del rebuig al
Judici i per la llibertat dels líders i lideresses empresonades, el
rebuig a la monarquia, la voluntat de la lliure decisió i un referèndum,
així com el desig de constituir una república.
Omplim aquest Onze de setembre mentre ajuntem el clam nacional
republicà sobiranista amb les necessitats cíviques i socials de serveis i
drets universals. Amnistia, República, Autodeterminació.
5 de setembre de 2019