L’indigne privilegi de l’església catòlica
“Un país, que ben entrat el segle XXI, descobreix la paraula “immatriculació”, no com a concepte teòric sinó perquè resulta que el clergat porta temps registrant a nom propi béns que són de tots, té un problema gros” conclou un informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia sobre aquest atracament legal que ha perpetrat la cúria eclesiàstica sobre el patrimoni públic.
Què és una immatriculació? Ras i curt, és la primera inscripció d’una finca en el Registre de la Propietat. Per fer-la, cal acreditar-ne la propietat mitjançant documents legals i un notari tramita l’expedient que en permet la immatriculació.
Fa pocs dies un article, que citava fonts del govern espanyol, xifrava en més de 30.000 el nombre d’immatriculacions realitzades per l’Església catòlica en poc més de 20 anys. El cas més sonat és el de la Mesquita-Catedral de Còrdova, que la jerarquia eclesiàstica, va registrar com a propietat seva pel mòdic preu de 30€ (no és cap error). Cada any l’Església catòlica ingressa més de 13M€ per entrades a la Mesquita de Còrdova, òbviament tot un negoci.
Així tenim com catedrals, esglésies, parròquies, escoles, cementiris, places, edificis, solars o camps de conreu que han estat durant segles “béns públics” que han passat a ser propietat privada d’una institució que els pot vendre quan vulgui i a més està exempta, pel Concordat signat en el franquisme, de pagar impostos. El Concordat venia a revertir la Constitució republicana de 1931 que va decretar que “Pertanyen a la propietat pública nacional els temples de tota mena i els seus edificis annexos com seminaris, monestirs i altres edificacions destinades al servei del culte catòlic, així com els mobles, ornaments, imatges, quadres, vasos, joies i teles”. El Concordat va ser ratificat l’any 1979. És a dir, malgrat que l’Estat passava a ser aconfessional, l’Església catòlica seguia amb els privilegis, atorgats pel franquisme, intactes.
Un d’aquests privilegis n’era que un bisbe, un arquebisbe o qualsevol representant acreditat de l’Església Catòlica tenia la mateixa potestat -a efectes jurídics- per immatricular que un notari o un funcionari estatal.
Ens trobàvem davant d’un fet gravíssim realitzat amb nocturnitat i traïdoria, doncs una part important d’aquests béns ho són en pobles i ciutats que s’han assabentat molt de temps desprès que allò que era “del poble i pagat pel poble”, l’Església s’ho havia apropiat sense que el Registre de la Propietat notifiqués res de res ni als alcaldes, ni a les persones que ocupaven aquests edificis o llauraven els camps des de generacions.
Diversos experts han catalogat les immatriculacions com el major espoli comès, un espoli del qual quasi bé no hi ha consciència social, doncs malgrat diverses iniciatives parlamentàries, els tentacles de la Conferència episcopal han permès que tot passés quasi inadvertit, que quasi cap mitjà en parlés i que el llistat de béns apropiats trigués anys i anys en confeccionar-se i tot fet sota una llei hipotecària de l’any 1946 que igualava a l’Estat amb l’Església (això era el nacional-catolicisme) i una reforma de 1998 del govern del PP amb Aznar al capdavant, que va permetre immatricular els llocs de culte com les catedrals. La col·laboració dels registradors de la propietat i el silenci còmplice dels governs han fet la resta.
Silenci còmplice com el de l’actual govern del PSOE que té el llistat del béns expropiats (no hi ha altre modus de dir-ho) durant desenes d’any per l’Església i segueix callat, malgrat comptar amb una primera sentència contrària a les immatriculacions de l’Església catòlica espanyola del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Diverses entitats com Recuperando, la Plataforma de Defensa del Patrimonio Navarro o a casa nostra Unió de Pagesos fa anys estant assenyalant l’abast d’aquest espoli, però cal anar més enllà i acabar definitivament amb el paper de “poder paral·lel” que l’Església catòlica segueix tenint com un estat dins l’Estat i emprendre definitivament la separació de l’Església de l’Estat, acabar amb els seus privilegis com l’exempció de pagar impostos, com l’IBI, l’ensenyament de la religió a l’ensenyament públic, la selecció dels professors de religió pagats per l’Estat, el finançament a través de l’IRPF…
Un govern democràtic, d’esquerres ha de prendre decisions que vagin en el sentit republicà que abans esmentàvem i revertir qualsevol acord que comporti privilegis per una confessió religiosa que ha mostrat que el “seu regne sí que és d’aquest món”, revertir les immatriculacions i denunciar el Concordat amb una institució que, a més està posant totes les traves a l’exhumació del dictador.
15 d’agost de 2019