El foc ha arrasat milers d’hectàrees de boscos, conreus i explotacions ramaderes. És fruit d’una conjunció de factors del sistema econòmic, de la desigualtat entre el camp i la ciutat, entre la dispersa i petita producció agropecuària de capital feble i el gran capital de les finances, la industria i el comerç. El canvi climàtic és la guspira que encén el cataclisme anunciat.
Hem viscut un escenari d’abnegació i heroïcitat per part del cos de Bombers, malgrat estar damnat pel continu retrocés de les seves forces en el territori, doncs no hi ha pressupost suficient. Ha esclatat la dedicació de la ciutadania afectada i una gran solidaritat i preocupació de la societat civil de les ciutats.
Hi ha estupor, indignació i ràbia per la incapacitat en afrontar la cura de la natura, el món on vivim.
El que aboca a la terra cremada i al canvi climàtic és la desídia de l’adaptació del poder institucional a uns poders econòmics que malmeten l’equilibri en el territori, destrueixen les capacitats naturals i humanes de subsistència.
La Generalitat prioritza la industria i el comerç sense doldre´s de les agressions al medi natural, com veiem impunement amb la C32, entre altres situacions d’especulació a la costa i a l’interior. Mentre, l’Estat, des del Tribunal Constitucional, tomba 15 articles de la Llei de canvi climàtic de la Generalitat, per afavorir el gran capital extractiu energètic.
Ambdues institucions mostren que són per on cal començar a canviar-los completament per instaurar una concepció de respecte al medi ambient, a l’equilibri territorial i productiu, una visió estratègica comunal, republicana i socialista, revolucionària.
Aquests governs i Estat no convenen per a la salut de la terra, de l’economia, la natura i de la ciutadania.
Les grans concentracions urbanes i industrials viuen d’espatlles de la vida rural, només hi pensen en termes de subministres, lleure i turisme. La consciència ecològica s’estén però es queda a la superfície del problema. La dependència del món rural a la ciutat és part d’una imposició del mercantilisme i el guany del capital privat.
Les persones de les zones afectades, la pagesia i ramaderia, coincideixen en assenyalar el descuit de les administracions en la cura dels boscos; unes veus tracten dels baixos preus a origen per explicar la fuita, la manca dels serveis bàsics per infants, jovent i famílies que renovin el teixit rural.
La Generalitat ha promès un pla de xoc i escoltar les famílies damnades. L’Alcaldessa de Barcelona ha convocat a una Taula per l’emergència climàtica, oberta a les Entitats. Que no quedi en declaracions.
La pagesia afectada reclama que el pla de xoc passi per una línia d’ajuts directes, urgents i a fons perdut i una agilització de la burocràcia. L’actuació quirúrgica és imprescindible d’immediat, però la qüestió de fons és una planificació preventiva efectiva. Ens cal polítiques per guarir la natura.
4 de juliol de 2019