La correcció municipalista, autonomista i europea a les eleccions generals és cap a l’esquerra amb el PSOE enfront de la dreta; republicanista i independentista a Catalunya amb ERC a les municipals i Puigdemont/JxCat a les europees; tanmateix s’obre un greu front a Madrid on guanyen les dretes. El règim constitucional monàrquic de 1978 i l’Estat reben oxigen, tot i estar confrontats per les mobilitzacions feminista, sindicalista i nacional republicana catalana. El municipalisme del canvi a les principals ciutats i l’onada regeneradora del 15M han sofert un gran daltabaix. És l’hora de reflexionar a fons, aprendre de la patacada i dels encerts esbossats.
El cicle electoral estatal finalitza. L’Estat, municipis i autonomies han de fer els governs que establiran les polítiques a realitzar. El Parlament Europeu vira cap a la dreta i la ultra dreta. La perspectiva estatal és de pervivència del règim malgrat la seva decrepitud i incapacitat de resoldre les principals qüestions econòmiques, socials, democràtiques, feministes, la del lliure dret d’autodeterminació de Catalunya i l’aspiració nacional i republicana.
En aquest escenari s’està incubant una revàlida que afectarà el conjunt de l’Estat. Es cou amb el Judici als presos/es independentistes i la pugna que tendeix a acréixer entre ERC i PDECat/JxCat pel lideratge del moviment catalanista republicà. El bloqueig del govern de la Generalitat és un factor afegit d’una evolució política que aboca a les eleccions catalanes.
ERC-Sobiranistes van guanyar les eleccions generals a Catalunya. ERC ha guanyat les municipals superant a JxCat en el conjunt dels 947 municipis, inclòs el de Barcelona, tot i que només ha obtingut un mínim avantatge de vots (4.800) a BComú. Tanmateix l’alcaldessa Ada Colau ha guanyat en 6 dels 10 Districtes i ha empatat amb 10 regidories. El PSC ha recuperat molt de vot a l’àrea metropolitana, mentre C’s davalla. La CUP ha sofert un fort retrocés i queda fora del consistori. JxCat supera ben clar a ERC a les europees.
Catalunya es presenta electoralment com sobiranista, republicana, d’esquerres i independentista. Les esquerres predominen. El bloc del 155, contra el dret a decidir, l’1 d’octubre de 2017 i els llaços grocs, resta minoritari.
El sobiranisme i l’independentisme han de cercar una doble equació que permeti l’algoritme que estableixi una estratègia política republicana i social.
Per una banda cal que les esquerres treballin una entesa o acord suficient per omplir de contingut social les expectatives de procés constituent republicà, rupturista del règim constitucional. Una perspectiva que ha de començar per generar les condicions socials i polítiques que ho facin possible. La radicalitat democràtica, el compromís amb la lliure decisió i per un referèndum, la mobilització persistent i irreductible per la república catalana, han de tenir en compte i cohesionar una majoria ciutadana que pugui fer front a l’Estat monàrquic actual.
La segona equació és que les esquerres, sobiranistes i independentistes, liderin el moviment català per les llibertats i l’emancipació.
La realitat de segments importants treballadors que voten PSC, o que no se senten independentistes, o que desconfien profundament de tot el que puguin liderar la dreta, obliga a que el republicanisme demostri per la via dels fets el compromís pràctic social.
L’empat a Barcelona entre ERC i BComú, pot ser una font de llum si aprenem les lliçons i el que ens tramet l’electorat.
La Barcelona de les cures, feminista, del canvi a favor del veïnatge i els barris, vol incloure tots els drets i sobiranies. Barcelona és d’esquerres, Comú i republicana, per la lliure determinació i per la llibertat dels presos i preses polítiques.
El govern barceloní s’enfortirà si pivota sobre una aliança republicana i Comú, basada en les 20 regidories d’ERC i BComú. Catalunya necessita girar al lideratge de les esquerres, fonamentat en ERC, Comú i CUP, per confrontar les imposicions de l’Estat i generar les condicions que permetin executar la lliure decisió.
30 de maig de 2019