El somni és el d’una ciutat saludable que redueixi la contaminació, estimi la quitxalla, guareixi el veïnatge i els barris, encamini l’habitatge i sol municipal, tingui cura dels drets de tothom que hi visqui, compromesa en la diversitat, el respecte i l’acollida, convençuda de la lliure convivència i de la visió de gènere que eradiqui la violència masclista, les agressions sexuals i violacions. Una ciutat del comú en igualtat que planti cara als serveis privatitzats i les grans corporacions que malmeten l’ús públic sotmès als seus afers privats.
El municipalisme del canvi amb BComú i l’alcaldessa Ada Colau ha conreat innovació I futur de transformació profunda en els primers quatre anys a l’Ajuntament. Un projecte de ciutat que ha sofert les limitacions de les lleis estatals i de no disposar de la majoria absoluta del consistori.
La resistència i la reacció dels grans poders fàctics de les corporacions locals, estatals, europees i internacionals, s’han conjurat en l’atac per frenar les mesures iniciades de recuperació dels valors municipalistes, serveis públics, drets d’infants i persones adultes.
El poder de l’aigua, energia, immobiliari, construcció, neteja, transport, turisme i gran luxe s’apropia i encareix el bé comú, mentre foragita el veïnatge al provocar l’increment de les desigualtats entre el barris i les persones.
Catalunya ha tingut un desenvolupament general de les infraestructures amb la guia de l’especulació i l’ètica de l’abús continu, sense consideració a les necessitats de conviure-hi, ni una bona entesa entre territori, persones i natura.
Revertir aquest destret, esmenar els greuges fonamentals, remunicipalitzar els serveis públics, és una tasca de gegants i heroïnes.
El municipalisme del canvi ha d’incloure en el somni la lliure decisió que vivifica la participació, així com el compromís ferm en el desenvolupament d’un procés constituent republicà. Aconseguir-ho significa tenir cura de les aliances que generin entesa de les necessitats socials, veïnals, feministes i republicanes.
El que passa és que els municipis són la germana menystinguda de les institucions estatals. El David municipalista s’ha d’afrontar amb el Goliat estatal i dels grans poders econòmics. Convertir el somni en realitat implica derogar les lleis Montoro per actuar amb sobirania municipal, inclosa la fiscalitat.
Uns pocs anys de construir nous fonaments permeten esbossar futur. El projecte de ciutat del comú te la fita de revalidar-se el 26 de maig.
No hi ha un projecte global alternatiu al municipalisme del canvi que no sigui frenar el que s’ha iniciat amb una concepció d’avenç públic favorable a les persones habitants. Només cal esbrinar el bloqueig als pressupostos i a mesures cabdals de municipalització que ha fet l’oposició (PDECat, ERC, PSC), per copsar que, amb diferents raons, el que es juga va de supeditar les millores públiques als interessos dels grans poders de les corporacions privades.
La diversitat de situacions i problemàtiques dels municipis petits i mitjans, industrials, urbans o agropecuaris, no són pas alienes a les línies cabdals del projecte de ciutat comuna. La remunicipalització, l’habitatge, la mirada feminista, la participació ciutadana i els drets elementals són el projecte de ciutats i pobles que estimin habitants i natura.
9 de maig de 2019