La participació electoral s’ha incrementat fins el 77,58% a Catalunya i al 75,75% a l’Estat. El trident reaccionari de la Junta d’Andalusia i Colón (PP-C’s-Vox) ha perdut. Al conjunt de l’Estat guanyen les esquerres per l’augment significatiu a Catalunya i el País Basc. El règim monàrquic de 1978 subsisteix mentre prolonga la seva agonia. El PSOE s’erigeix en el partit més votat, excepte a Catalunya que ho és la coalició ERC-Sobiranistes i a Euskadi el PNB seguit per EH Bildu. Magnífica alerta del “Con Rivera, no” que expressa el clam per un tomb a l’esquerra, complementat per la fortalesa i consolidació del vot d’esquerres, sobiranista, independentista i republicà a Catalunya.
El panorama post electoral obre un procés de metabolització de les experiències de 8 anys de mobilització nacional, les fites aconseguides de la lliure decisió refrendetària de l’1 d’octubre i 3-O de 2017, la imposició estatal de l’article 155 emmordassant la Generalitat amb el suport del PSOE/PSC, el bloqueig de la proclamació i d’un procés constituent republicà, amb el mar de fons d’una majoria d’esquerres clara que queda neutralitzada pel sosteniment del lideratge institucional a mans de la dreta catalanista.
ERC-Sobiranistes ha aconseguit 1.015.355 vots (24,59%) i 15 escons. PSC 958.343 vots (23,21%), 12 escons. En Comú Podem (ECP) 614.738 (14,89%), 7 escons. JxCat 497.638 vots (12,05%), 7 escons. C’s 477.096 vots (11,55%), 5 escons. PP 200.209 vots (4,85%), 1 escó. Vox 148.481 vots (3,60%), 1 escó, Front Republicà (FR) 113.008 vots (2,74%), 0 escons.
Les esquerres (ERC-Sobiranistes, PSC, ECP, FR) obtenen 2.701.444 vots (65,43%) i 34 escons. El bloc d’esquerres sobiranistes i independentistes (ERC-Sobiranistes, ECP, FR) 1.743.101 vots (49,65%), 22 escons. El bloc sobiranistes i independentistes de la lliure decisió (esquerres i dretes) 2.240.739 vots (54,97%), 29 escons. El bloc independència (esquerres i dretes: ERC-Sobiranistes, FR, PDECat) 1.625.589 (39,38%), 22 escons.
En el bloc sobiranistes i independentistes de la lliure decisió el 77,79% són de les esquerres. En el bloc independència el 69,38% pertanyen a les esquerres. De 48 diputats/es a Catalunya només 7 són del trident involucionista PP-C’s-Vox.
Les xifres de la representació electoral són clarificadores. Les esquerres predominen a Catalunya en totes les combinacions.
Tot i ser unes eleccions generals, estatals, clama al cel una reorganització a Catalunya. La Generalitat i les polítiques governamentals (JxCat i ERC) han de correspondre a la majoria de les esquerres.
L’enquesta prèvia del Centre d’estudis d’Opinió (CEO) va avançar unes dades que aporten context al resultat electoral: El 80% està a favor del referèndum i de la república a Catalunya. Un 80% similar està en contra del Judici, de la Monarquia, de la Banca i de l’Església.
Hi hem d’adjuntar que a l’1 de maig, la festa de la força treballadora, CCOO i UGT han demanat un govern d’esquerres estatal que resolgui la derogació de les reformes laborals i la reversió de les retallades.
En canvi els poders financers i les patronals demanden estabilitat amb un govern estatal PSOE-C’s o sinó sense Podemos. L’estabilitat pels patrons és la precarietat i la negació del 80%.
El govern del PSOE no disposa d’expectatives sòlides per afrontar els canvis necessaris vers la davallada econòmica i la crisis estatal, la lliure decisió en referèndum i la llibertats dels presos i presses polítiques. Fins ara no hi ha propostes d’avenç per resoldre la precarietat social i les demandes sindicals, tampoc les feministes, ni l’ofec municipalista, ni l’espoli mediambiental, o el referèndum, la lliure decisió catalana i l’alternativa republicana.
La metabolització d’aquests factors necessita de l’acumulació de forces, i polítiques entorn el 80% esmentat. Cal una nova estratègia vers generar les condicions per una gran entesa o front ampli que representi el sentiment “del 80%”. La mobilització ha de permetre que les esquerres es diferenciïn i contraposin a la dreta amb les polítiques socials i de drets, sense limitar-se a combatre les de l’Estat mentre es fa ulls clucs a les de la Generalitat.
L’Estat disposa de la força a l’hora de bloquejar l’avenç democràtic, social i republicà català. Vist el resultat electoral s’haurà de transitar per l’experiència d’un govern estatal que, per fer passes a resoldre la voluntat d’emancipació catalana, s’hauria d’enfrontar-se a l’Estat, al Rei i a la Constitució.
Les perspectives de ruptura política i per uns processos constituents republicans se situen en funció d’aquest context i dels nous embats. La clau està en compartir polítiques i lideratge entorn “el 80%”.
El 26 de maig les eleccions municipals completaran el panorama institucional. Hem de barrar el pas de nou a la involució, a les combinacions tipus PSC-C’s i a les polítiques de dretes. Defensem els projectes de ciutat del municipalisme del canvi, transformador, dels drets i llibertats; tenim un compromís clar amb el progrés de BComú a Barcelona; fomentem les candidatures unitàries com les de Badalona, Terrassa, Girona i moltes altres.
2 de maig de 2019