La tendència mostra el predomini de les esquerres en les preferències per les eleccions generals a Catalunya, fins i tot amb la significativa borsa de persones indecises. En aquest gran bloc avança el lideratge de l’esquerra autodeterminista, sigui la independentista declarada o la sobiranista.
Les coalicions ERC-Sobiranistes i la d’ECP (En Comú Podem: BComú, Podemos, CatComú, ICV, EUiA, Equo) predominen; s’hi afegeix el Front Republicà (FR: Poble Lliure -de la CUP-, Som Alternativa). El PSC està creixent en intenció de vot remolcat pel PSOE.
El tomb és alhora obertament republicà. La representació catalana al Congrés estatal espanyol és una impugnació complerta a la monarquia i al règim polític i constitucional establert el 1978 per finalitzar la dictadura. El PSC en canvi es manté hostatge d’un règim caduc.
Entre el republicanisme català, d’esquerres i de dretes (PDECat/JxCat), es considera una fita cabdal la mobilització popular, la votació i la decisió de l’1-O 2017, amb més o menys tolerància o capacitat crítica sobre l’execució i conseqüències de la independència i república, votades però no executades.
El Judici als líders independentistes, de fet a la lliure decisió de Catalunya, és un factor quotidià que alimenta la crisi política, mentre amenaça en un esclat que esvaeixi el miratge d’estabilitat i de reforma de l’Espanya constitucional.
La perspectiva democràtica a l’Estat, enfront l’al·legat de reconquesta amb tarannà dictatorial de la dreta conservadora i reaccionària, va de la mà d’aconseguir les condicions socials, polítiques i anímiques per un referèndum efectiu a Catalunya i uns processos constituents republicans arreu.
Des d’una concepció de confluència entre el sindicalisme, el moviment sobiranista republicà i el de la regeneració democràtica del 15-M, L’Aurora impulsem Sobiranistes. Proposem un decàleg de bases programàtiques, amb la idea d’ “un nou Contracte social, civil i mediambiental”:
“Ens defineix la convicció de que per aconseguir llibertats i sobirania cal trencar el nus gordià que és la monarquia. La resolució de la crisi econòmica, democràtica, ambiental, patriarcal, estatal i nacional republicana, pot descabdellar-se entorn a la lliure decisió sobre totes les sobiranies.
L’ideari de Sobiranistes correspon als valors indelebles de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, als que incorporem Solidaritat i Sororitat, i alhora els del Pa, Terra, Sostre i Pau.
Les aliances pel nou govern de l’Estat s’han de sustentar en un gir social, feminista, municipalista i de la lliure decisió, en diàleg amb Catalunya per aconseguir el referèndum que vol el 80% de la població.
La demanda de república catalana implica que la perspectiva republicana i de processos constituents es fonamenten en una legitimitat sobirana que impugna la legalitat de la monarquia.
Les esquerres han de ser lúcides per generar les condicions d’escenaris d’acords i enteses unitàries democràtiques bàsiques.”
Barrar el pas del trident PP-C’s-Vox al govern estatal vol dir mobilització social i lluita democràtica per les llibertats. El vot del 28 d’abril forma part d’aquesta lluita política.
18 d’abril de 2019