El consell de ministres estatal del 21-D a Barcelona està fomentant totes les contradiccions. L’Estat imposa la legalitat constitucional 1978. Un 80 % de la ciutadania a Catalunya vol la llibertat dels i les preses, així com poder decidir lliurement en referèndum. Si no hi ha respecte i diàleg des del govern estatal el desencontre i el xoc estan servits.
El president Pedro Sánchez del PSOE ho presenta com una mesura de distensió i ma estesa al diàleg. El trident PP-C’s-Vox ho aprofita per exigir l’aplicació d’un 155 indefinit. Des de l’Estat la normalitat de la legalitat constitucional exigeix la submissió i supeditació de la Generalitat. El govern Torra el perd el poc tremp social i la virtualitat màgica. La consciència ciutadana ho considera una provocació estatal que destrueix ponts i col·lapsa el diàleg i les possibilitats de lliure decisió.
La majoria de la població veu amb desconfiança i estupor el Judici als i les líders socials i polítics, amb el convenciment de que és un Judici sense garanties jurídiques pel seu contingut polític prefixat, on s’equipara posar urnes a utilitzar les armes, o l’esclat de la rebel·lió cívica pacífica de l’1 d’octubre de vot republicà amb una sedició i rebel·lió armada.
Un 17,4 % contesta en enquesta que tornaria avui a votar Sí a la Constitució de 1978; Un 57,0 % diu que votaria No.
El Parlament acaba d’aprovar una resolució on declara que la Constitució te un caràcter «antidemocràtic i antisocial». L’hi han donat suport JxCat, ERC, CatComúPodem i la CUP, en canvi l’antic bloc 155 -Cs, PSC, PP- ha votat en contra.
El suport a l’Independentisme progressa i també les esquerres. L’opció de lliure decisió amb referèndum i republicana, incloent el conjunt del sobiranisme, és clarament majoritària.
Un diàleg a ultrança ho ha d’incloure tot, sense exclusions, malgrat els paràmetres i condicionants contradictoris de la legalitat espanyola i l’anhel i legitimitat de llibertats catalanes republicanes.
Quines propostes, quin acord cerca Pedro Sánchez com a majoritari? O a la virtualitat màgica de Puigdemont i Torra li pretén contraposar una enginyeria política que inclou la imposició de la força i la repressió?
La pressió del trident (PP-C’s-Vox) expressa el fons de la natura d’aquest Estat i del Regne. Amb l’eliminació de les Autonomies, en concret de la Generalitat de Catalunya, volen un ministeri de les Regions del Regne?
Els tambors amb amenaces d’aplicar un 155 indefinit, les imposicions i la repressió, dificulten i perjudiquen les expectatives de diàleg. En cap cas beneficien el progrés democràtic a l’Estat. El rerefons de tarannà neo dictatorial tampoc afavoreix el PSOE ni a Unidos Podemos. Andalusia demostra que qui emergeix com alternativa és el trident reaccionari.
El govern Torra no està a l’alçada de la disposició de la mobilització ciutadana. Les línies roges del PDECat a la fiscalitat i a la despesa social per revertir les retallades conformen un bloqueig suplementari per consolidar una entesa social, política i republicana del 80 %.
ERC vol i dol, ans un canvi de lideratge amb unes aliances d’esquerres, necessita unes mesures socials que incloguin com a mínim la reversió de les retallades.
Catalunya en Comú practica la política de l’estruç, ignora la confrontació tal com es desenvolupa, però amb poc èxit, doncs la base social del Comú i del municipalisme del canvi opta, cada vegada, per la mobilització d’ “els carrers seran sempre nostres” i una nova decisió general en referèndum.
El context de presos i preses polítiques, persones exiliades i imputades, amb un Judici que posa benzina al foc fa que el consell de ministres no sigui benvingut. El diàleg que ofereix el president estatal no és clar, ni sincer, ni obert a resoldre la lliure decisió catalana, per tant no resulta creïble. En comptes d’una mesura de distensió i diàleg, aquest consell, protegit per milers de Mossos i Policia Nacional, és una provocació política.
Considerem que el que corresponia era preparar i fer una Aturada general de país com la del 3 d’octubre de 2018.
Veiem legítima i donem suport a tota la mobilització del divendres 21-D. Siguin talls de carreteres, col·lapse de vies de circulació, concentracions i manifestació, convocatòries com la dels CDRs a la Llotja, acte de consell popular de ministres d’Òmnium a davant de l’Estació de França.
Cridem a la confluència de tothom a la manifestació unitària de la tarda a les 18h als Jardinets de Gràcia: Pels drets socials i polítics, Per l’autodeterminació, Contra la repressió.