El sistema sanitari català en general i l’Atenció Primària en concret estan al límit. Són moltes les veus que durant anys han anat elogiant les virtuts del nostre sistema de salut i els resultats en salut que obté però molt poques les accions destinades a tenir cura del propi sistema.
La crisi del sistema és molt més profunda del que a primer cop d’un pot semblar, i els motius de la mateixa no són pas conjunturals, són estructurals. Les responsabilitats? Compartides entre l’ICS, la Generalitat i el govern central de l’Estat espanyol. A continuació intentem explicar algunes de les claus per entendre com és que els metges s’han declarat aquesta setmana en vaga:
L’any 1985 es va iniciar la reforma de l’Atenció Primària (RAP) que va comportar el desenvolupament de l’Atenció Primària fins a arribar al model que coneixem avui en dia. Aquest model però està pensat per a la societat dels anys 80 – 90, i mentre que la societat des d’aleshores ha canviant diametralment: introducció de les TIC, augment de l’esperança de vida amb envelliment progressiu de la població amb una major càrrega de patologia crònica que recau en l’atenció primària…; el model continua essent el mateix.
Per altra banda l’Atenció Primària ha anat augmentant progressivament les competències del seu àmbit d’actuació així com també la capacitat de resoldre consultes de salut de la població sense la necessitat de recórrer tant freqüentment a l’atenció hospitalària. Aquesta fenomen, que és bo per les persones perquè permet un abordatge més àgil dels principals problemes de salut, no s’ha acompanyat d’un augment progressiu del finançament de l’Atenció Primària. Se li demana més a la Primària sense dotar-la dels recursos necessaris per poder funcionar degudament. I així se sobrecarreguen el personal professional del sistema.
Aquest procés s’ha vist agreujat per la crisis econòmica i les retallades perpetrades. Molts són els qui reconeixen que el sistema sanitari ha aguantat la crisi gràcies a l’esforç dels professionals que no només han vist com el seu salari minvava (que també) sinó com les seves consultes se saturaven progressivament. En el cas dels metges i metgesses, concretament, els del nostre sistema són uns dels que menys cobren de tot Europa, i això entronca amb la següent clau per entendre la crisi del sistema.
Durant els darrers 10 anys hem assistit a un dèficit progressiu de professionals al sistema, sobretot de metges de capçalera i pediatres. Una causa és els sous baixos (comparats amb Europa) que expliquen que hi hagi professionals que emigrin a altres països però aquesta no n’és l’única causa. Hi ha hagut una molt mala planificació tant a nivell universitari, on s’ofereixen menys places de medicina de les que caldria per cobrir les necessitats de metges del sistema, com també del sistema MIR, que no acaba de cobrir les necessitats reals: generant excedents de metges en algunes especialitats hospitalàries mentre falten metges especialistes en Atenció Primària. Així, ens trobem en la situació que en els propers 5 a 10 anys es jubilarà al voltant d’un terç dels metges de capçalera i el sistema a dia d’avui no és capaç de produir prou professionals per assegurar-ne el recanvi.
Tot plegat, ha portat a l’Atenció Primària al límit amb una situació de sobrecàrrega evident i insostenible. I els seus professionals han dit prou!
Calen polítiques valentes que garanteixin els recursos necessaris perquè la Primària pugui mantenir els resultats de salut excel·lents que té i que això no sigui a expenses de la salut dels seus professionals.
És responsabilitat de l’administració pública cuidar als professionals que han de tenir cura de la població. La resposta a les reivindicacions del professionals no pot ser que es retribueixi la sobrecàrrega que pateixen els professionals. Calen reformes estructurals que vagin més enllà, que permetin reordenar l’atenció a les necessitats de salut de la població sense això suposi un sobreesforç dels professionals del sistema.
Els Pressupostos de la Generalitat han d’assumir i incorporar l’import de les partides per revertir les retallades en Salut, inclòs inversions i despesa suficient per l’Atenció Primària.
Qui té cura de qui ens cura? Per una Atenció Primària digne i de qualitat. Per tot això: tot el nostre suport a la vaga de la nostra Atenció Primària de Salut. La seva lluita és la nostra.