No hi ha ni un pam de net entorn la trama Gürtel del PP. La sentència posa en entredit la credibilitat del testimoniatge del president del govern estatal. Mariano Rajoy addueix que no s’ha condemnat el govern, per no assumir responsabilitats. Hi ha la moció de censura presentada per Pedro Sánchez, PSOE, pendent d’aconseguir els suports necessaris. D’una o altra manera Rajoy ja ha perdut. La gangrena de la corrupció estatal i la regressió democràtica seguirà però d’altres maneres.
Els Pressupostos Generals de l’Estat del PP són vigents, aprovats amb els vots fronterers del PNB. El mateix PNB que bescanvia quota financera per trair la seva pròpia oposició al 155 contra Catalunya; el partit d’un govern basc que mira a una altra banda de la negativa estatal a acostar els presos a la seva terra, o que exigeix que no es toquin els Pressupostos neoliberals a mida de la UE, ni que es convoquin eleccions.
Deu mesos en funcions va consumir Rajoy per ser investit president. Unidos Podemos i el PSOE no van aconseguir presentar una alternativa creïble per formar govern. Ciutadans va contribuir a desbloquejar la presidència donant els vots que necessitava Rajoy, junt amb Coalició Canaria i l’abstenció del PSOE.
La legislatura d’un govern en minoria ha resultat convulsa. Les seves fites són aclucar els ulls i cera per a l’oïda.
Rajoy ha desencadenat un nou estadi en el clam de les dones, que han situat un escenari impressionant de drets de gran alçada de mires; Una marea imponent pensionista s’ha revoltat; La pobresa s’incrementa ineluctable així com el Deute; Els drets democràtiques s’escapcen i retrocedeixen amb la Llei mordassa; Esclata l’encobriment de la corrupció; Les lleis Montoro asfixien els Municipis i restringeixen les polítiques socials; en fi, el xoc agressiu contra l’1 d’octubre i el vot a Catalunya, l’empresonament i exili del govern, la intervenció econòmica i el 155, porten a una situació de terra cremada per a la democràcia.
Ciutadans esperona l’espanyolisme unionista anti català, anima a les mesures antidemocràtiques, mentre s’ofereix a les classes dirigents del poder econòmic i estatal per fer unes polítiques ben de dretes i de la UE, amb un vernís de regeneració respecte a la corrupció.
No hi haurà estabilitat ni regeneració, ni si s’imposa el panorama de tambors electorals. És el conjunt de l’estat el que està gangrenat.L’Estat pot encara imposar el veto a president i govern de la Generalitat. Però el règim constitucional de 1978 no te capacitat per fer front a les demandes de drets i serveis universals del 8-M feminista, no pot resoldre les necessitats vitals dels municipis, ni pot resoldre les demandes de les classes treballadores.
L’opció republicana, de lliure decisió sobre tot, pugna per obrir camí des de Catalunya. En contingut de futur de llibertats i en metodologia massiva de mobilització, l’1 d’octubre és una llum viva que il·lumina el camí a fer.
31 de maig de 2018