Mariano Rajoy, president del govern estatal espanyol bloca la presa de possessió del govern nomenat pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. La unilateralitat estatal, basada en l’article 155, conxorxada entre el PP, Ciutadans i PSOE-PSC, lamina l’Autonomia catalana i per extensió mina els drets i llibertats a l’Estat.
Després d’imposar les eleccions del 21-D i perdre-les, Rajoy ha vetat a tres candidats presidencials en cinc mesos. Ara, la raó adduïda per impedir el govern és el nomenament de dues persones empresonades preventivament i altres dues exiliades, totes elles amb els drets civils en regla mentre no hi hagi judici i condemna en ferm.
L’article 155 ha servit per destituir un president i un govern escollits legítima i legalment. El mateix article s’empra per condicionar el nou president i govern. De fet, el mateix 155, que estableix que s’aixecarà l’execució quan es formi govern, serveix ara per perpetuar la imposició estatal; val a dir per forçar el desgovern a Catalunya: la direcció legal és des de Madrid (com a la dictadura franquista).
Corol·lari: O es fa un govern digerible per M. Rajoy, A. Rivera i P. Sánchez o segueix l’esmentat 155. Un esperpent polític i jurídic.
La mesura estatal és una nova provocació política contra el Parlament i el poble de Catalunya. Alhora mostra la parcialitat i manca de rigor democràtic del règim de l’ordre constitucional de 1978. Ni diàleg ni bilateralitat. Ni llibertats democràtiques ni sobirania. Ni Estatut ni República. Política trilera.
L’envit és enrevessat. Som dins una espirals de contrasentits que aboquen a un retrocés general dels drets i llibertats sinó hi ha una ruptura democràtica sobirana republicana. Les equidistàncies són somnis de focs d’encenalls.
Des de L’Aurora hem considerat un desencert simptomàtic l’elecció de Quim Torra com a president, per part de la majoria independentista. Hem compartit lo desavinent que representa el nomenament d’un govern amb una ínfima minoria de dones, malgrat l’imponent esclat de la vaga feminista 8-M. Hem escoltat grans promeses socials però sense cap concreció de com realitzar-les. Seguim amb la convicció de que la crisi nacional democràtica republicana te a veure amb obrir camí social d’hegemonia d’esquerres.
Tot això no esvaeix que cal enfrontar-se a l’arbitrarietat unilateral estatal que perverteix el resultat de les eleccions imposades del 21-D.
La provocació no rau en nomenar consellers i conselleres ‘que no toquen’ segons els senyors del bloc 155, sinó precisament en impedir la seva presa de possessió.
El raper Valtonyc s’ha hagut d’exiliar per no ser empresonat; L’ex ministre Zaplana és detingut junt amb altres prohoms del PP per la corrupció que assetja a M. Rajoy; Els Pressupostos Generals de l’Estat depenen del vot del PNB; Aquest règim no n’encerta ni una, no és sostenible.
És una necessitat de salut cívica establir les condicions per un procés constituent de llibertats democràtics, sobirà, que permeti derogar les imposicions, la repressió, la intervenció, empresonaments i exilis, social, municipalista, inclusiu de la pluralitat i convivència nacional, republicà, fratern amb els pobles i esquerres i demòcrates estatals i europeus.
24 de maig de 2018