El lema ‘L’organització fa la força’ expressa la 2a oportunitat per la volada de Catalunya en comú com a força política. L’Assemblea comunera és el tret de sortida de l’estructuració col·lectiva arreu de Catalunya. L’aplec activista, que gairebé doblà la participació prevista, forma part de l’expectativa que anima una perspectiva democràtica republicana catalana amb sentit social.
L’Assemblea assenyala en els seus estatuts, codi ètic i procediments d’estructuració organitzada, uns valors i un ideari bàsic: el compromís social amb les classes populars de Catalunya, la igualtat, la convivència i la diversitat, el municipalisme del canvi, la democràcia de fons constituent republicana catalana, la fraternitat amb els pobles de l’Estat i les esquerres.
El conclave comuner és alhora la via per forjar en una sola força política el que representa la coalició estatal En Comú Podem i la catalana Catalunya en comú Podem.
L’esforç de conjugar Barcelona en comú, Podem, ICV. EUiA, Equo, activisme procedent del Procés Constituent i de diferents tendències ideològiques, necessita de l’experiència pràctica i d’un temps suficient.
Una de les virtuts de l’espai polític comú rau en que el seu sol s’endinsa en segments profunds de la classe obrera, alhora que beu de l’experiència d’artífex del municipalisme del canvi, sobretot amb l’Ajuntament de Barcelona i l’alcaldessa Ada Colau.
Les for
taleses històriques i recents de Catalunya en comú tenen el handicap de superar la pressió institucional, així com certes inèrcies del passat de cada direcció política.
Les debilitats afloren quan les parts constitutives tendeixen a determinar el progrés de la nova força, en comptes de posar els cinc sentits, tota l’experiència i il·lusió, en fomentar la volada del col·lectiu conjunt.
Catalunya en comú te a l’abast de la ma la gran oportunitat de forjar l’escenari de futur d’enllaç democràtic entre el sobiranisme de la lliure decisió sobre tot, i l’independentisme que professa la majoria mobilitzada de la població.
L’amenaça perquè la volada sigui a l’alçada que reclama la crisi de l’Estat espanyol i la mobilització nacional catalana republicana, es troba en una concepció rígida i superficial dels anomenats blocs -nacional monàrquic espanyol i nacional català-, en una dissociació artificial de la unitat i contradicció entre el fet català i el factor social, en la il·lusió en la possibilitat de neutralitat entre el que empeny democràcia i el que la nega i reprimeix, expressada en el ‘ni 155 ni DUI’.
La contribució a l’avenç en la construcció social i democràtica, implica que a l’escenari que s’esbossa no hi hagi ni convivència, ni conciliació, ni cap oxigen per acció o omissió, amb l’actuació repressiva del bloc estatal 78/155 (PP, Ciutadans, PSOE-PSC); val a dir, amb el règim de la Constitució de 1978 i del Rei, que estan aplicant la intervenció a la Generalitat i l’article 155.
La proposta de front comú democràtic adquireix ple sentit per resoldre aquesta crisi política.
L’organització comunera incorpora com a fortalesa cabdal el municipalisme del canvi, una concepció social d’esquerres amb drets i serveis universal, amb una visió democràtica republicana de construcció popular des de la base dels municipis i dels barris.
26 d’abril de 2018