La Fiscalia de l’Audiència Nacional amenaça els CDR per actes vandàlics, que posen en perill la pau pública i l’ordre institucional. L’Estat orquestra repressió, judicialització i denúncia dels CDR per aïllar-los, escapçar-los i anul·lar-los. El govern que promou el Bloc estatal 78/155 pretén esborrar la gesta de l’1 d’octubre, així com el moviment de la democràcia sobirana republicana.
El PSC s’ha situat, tot seguit, acusant els talls de carreteres i les pujades de les barreres de les autopistes com actes vandàlics i violents dels CDR.
Illa i el seu mentor Iceta, mentre ofereixen formar part d’un govern que permeti retirar el 155, no gasten embuts en sostenir i animar la repressió emparada en l’article 155. Ni defensen l’alliberament dels presos polítics, ni l’acostament a les presos properes, ni afavorir el retorn de les persones exiliades.
L’Aturada general per uns, i vaga general per altres, del 3-O, fa just sis mesos, convocada per la Taula democràtica, els CDR i Sindicats, va fer un exercici de mobilització pacífica no violenta, entre elles va resultar cabdal l’aturada del transport i de les carreteres.
L’Estat Democràtic i Social de Dret, com titlla la Fiscalia de l’AN al Regne d’Espanya, garant de l’ordre constitucional de 1978, és qui volia impedir, sense èxit, i va reprimir encara que també amb fracàs, el referèndum, les urnes, paperetes i votació de l’1 d’octubre.
Som en un ordre constitucional i un Dret que nega, reprimeix i impedeix les llibertats fonamentals, com les democràtiques en general i les del dret a decidir en particular. Ben concret el dret a l’autodeterminació.
La gesta de l’1 d’octubre és la font de legitimitat republicana per l’acte massiu i inaudit de sobirania de la ciutadania catalana mobilitzada per votar i decidir.
Negar la genialitat col·lectiva de l’1 d’octubre és pretendre esborrar deu anys cabdals de la historia espanyola i catalana. Inclòs el fins ara cim senyer de l’1 d’octubre. Un dia que, contra pronòstic, enfrontant-se amb prohibicions, repressió i castics bíblics, la decisió lliure va ser constituir un estat independent en forma de república.
Hi ha masses forces estatals, que disposen de pregoners per arreu, fins i tot dins les esquerres, que fan tot el possible per fer enrere de la magnífica evolució que ha situat a la pell de brau la demanda, necessitat i possibilitat republicana.
L’ANC ha sorgit de les consultes municipalistes per la independència. Aquesta entitat ha representat el gruix del moviment ciutadà de la democràcia catalana. Per ser fidel al moviment d’emancipació nacional, l’ANC ha situat la República catalana com el punt d’encontre de de la sobirania catalana, que implica una ruptura política amb el règim constitucional de 1978. L’ANC ha promogut la lliure decisió en referèndum i l’1 d’octubre.
Òmnium Cultural ha resultat el vincle entre el renovat sobiranisme independentista republicà amb l’ancestre d’acció cultural i per la llengua catalana, tant de les posicions republicanistes, com les autonomistes com les primeres antifranquistes dins la dictadura.
Ara bé, la votació sobirana de l’1 d’octubre només es pot entendre per la confluència de diversos factors.
El primer i vital, fou la massivitat i abnegació del poble que volia i va aconseguir votar per decidir.
El segons els deu anys de mobilitzacions i il·lusions sostingudes, ben representades per l’ANC i Òmnium, amb partits, parlament, govern i president seguint la pressió de l’ebullició popular.
El tercer, valerós i imprescindible, van ser el moviment espontani de les Escoles Obertes i precisament els Comitè de defensa del referèndum. Els CDR que ara es denominen de defensa de la república.
Els CDR neixen i expressen el moviment 1 d’octubre. La seva existència i acció rau en un èxit complert: fer el referèndum, locals, paperetes, urnes, milions de persones exercint el seu dret a decidir votant i recompte. El trumfo amb la decisió presa.
L’estratègia per fer govern, resistir, respirar per agafar forces renovades, generar noves estratègies amb aliances democràtiques suficients, ha de basar-se en l’1 d’octubre.
No serveix el mal menor de la transició de 1978, on es va trastocar les llibertats republicanes per les imposicions i limitacions constitucionals monàrquiques.
Cal confluir entre les forces polítiques independentistes i les sobiranistes. Això inclou, obvi, a CatECP. Seria diví si a més el PSC el mogués fitxa, cosa que podria provocar un nou daltabaix al 155 i el règim de 1978.
Convé responsabilitzar-se a ultrança per formular i adoptar els elements conjunts que permetin afrontar la repressió i intervenció estatal, amb les maneres per fomentar i articular un procés constituent republicà des de la base de cada ciutat, poble i barri.
El govern de la Generalitat, per disposar de cara i ulls, necessita el suport popular i el dels organismes de la democràcia catalana. Tant de l’ANC, com d’Òmnium, com dels CDR.
Anem amb unitat a promoure la manifestació del diumenge 15 d’abril. Ha de ser un clam per la llibertat dels presos i preses polítiques, el retorn de les persones exiliades. Alhora la senyal, de nou inequívoca, que l’1 d’octubre segueix viu.
Els carrers seran sempre nostres i els CDR també.
5 d’abril de 2018