El Parlament no és lliure per escollir president. El president legítim destituït, candidat a president per la majoria independentista a les eleccions del 21-D, no reuneix les condicions xantatgistes del nyap jurídic que imposa l’Estat espanyol per la investidura. L’ajornament parlamentari cerca un temps que pressioni la mordassa esquerdada, alhora que la majoria parlamentària afronti tallar el nus Gordià.
El govern de l’Estat del PP, amb l’article 155 a la mà i el suport de Ciutadans i PSOE-PSC, exigí i pressionà al Tribunal Constitucional per la suspensió del ple d’investidura, donat que el candidat a president era Carles Puigdemont. El Consell de l’Estat va considerar que no era procedent aquesta suspensió. El Tribunal Constitucional va rebutjar la petició governamental al desestimar el recurs, però va córrer a imposar condicions preventives que el candidat no podia complir.
El president del Parlament ho ha titllat de frau de llei i nyap jurídic.
Carles Puigdemont i JxCat exigeixen la investidura, ni que sigui virtual via Skype per un president exiliat, per tant que es desobeeixi el 155 i el TC. Roger Torrent afirma que el seu candidat és Puigdemont, mentre sosté que qui ha de decidir qui és el president del govern és el Parlament, en cap cas ni la vicepresidenta estatal, Soraya de Santamaría, ni el TC. Torrent assenyala que s’ha de poder fer una investidura efectiva, val a dir legal, segons les lleis perverses de l’Estat 155 vers l’autonomia emmordassada.
Les alternatives se situen en: a) escollir president a Puigdemont per via telemàtica, malgrat el TC ho tombi tot seguit, b) el candidat es presenti al Parlament i se l’investeixi sense demanar permís al jutge, opció també anul·lada preventivament, c) Puigdemont es presenta davant el jutge, en aquest cas com en el ‘b’ l’Estat tindria una pressió d’alt voltatge, però tot sembla que el detindrien i engarjolarien, ara bé, s’obriria una expectativa molt innovadora, d) es va a noves eleccions (autonòmiques 155), e) la majoria parlamentària accepta les imposicions del nyap, com ho va fer amb les eleccions 21-D, per presentar un candidat/a que pugui ser investit efectiu i legal, f) encara hi ha l’escenari que es trenqués la unitat sobiranista fins el punt que Arrimadas veies el cel obert per ser escollida presidenta; tampoc ho aconseguiria perquè tindria més vots en contra, el desenllaç seria noves eleccions, g) esclata una revolta generalitzada, s’ocupa el Parlament, es desobeeix l’Estat i es proclama la república efectiva (és un escenari hipotètic a dia d’avui).
El mateix president legítim ha insistit en que no es descartés cap escenari. Vol dir per la seva investidura, doncs ‘no hi ha altre candidat ni majoria possible’. La idea pot valdre per altres lectures, entre elles que s’ha d’escollir un president i un govern malgrat la mordassa, per cercar les condicions i aliances que permetin enfrontant-se al 155 i a la intervenció, fent-se ressò del clam popular de les decisions 1 d’octubre i 27-O.
La tensió de les esquerdes Institucionals estatals s’acreix amb la del lideratge d’esquerres o escorat a dreta dins la majoria independentista.
Els fonaments de la nova legislatura són febles i contradictoris pel 155. Cal reflexió i maduració política per canviar l’estratègia sobiranista. La força rau en la legitimitat de l’1 d’octubre i el 3-O. La votació de la independència i la república el 27-O va derivar en que no fou efectiva. El president i el govern van fallar a la mobilització i moviment ciutadà republicà.
El moviment republicà s’ha mantingut vigorós i unitari. Necessita lucidesa, agafar forces, introduir el compromís social, les aliances sobiranistes i treballar les potencialitats democràtiques dins l’Estat. La democràcia catalana ha de fer pinya amb els Ajuntament, Autonomies i població treballadora amenaçada tant pel 155 com pel 135 (imposicions de fiscalitat financera).
L’ANC i CDRs van convocar al Parc de la Ciutadella per la investidura de Puigdemont. Les dues organitzacions varen sostenir la concentració quan ja s’havia ajornat el ple. Al cap d’un temps l’ANC desconvocà, però els CDR es van mantenir.
Aleshores la ciutadania concentrada va fer un episodi nou, entraren en massa dins el Parc, obrint-se pas entre els Mossos, als crits: ‘Ocupem el Parlament’, ‘Ni un pas enrere’, ‘Som gent de pau’.
Cal un lideratge que talli el nus Gordià, una estratègia de democràcia republicana que ajunti forces i aliances entre l’independentisme (JxCat, ERC, CUP) i el sobiranisme (CatComú).
L’ajornament mostra la necessitat i urgència de la construcció d’una coordinació, un pla, unes aliances, una mobilització, un moviment democràtic i sobiranista unitari, per la llibertat i la república.
La perspectiva que soldi un front democràtic sòlid és la que permet combinar l’exigència de retirada de la intervenció, 155, llibertat presos polítics i persones exiliades, amb recuperar les lleis socials anul·lades pel TC, decretar un salari mínim de 1.000 €, impulsar un procés constituent popular des de la base local.
2 de febrer de 2018