El vigor del moviment de la democràcia catalana reivindica a Brussel·les la derogació del 155, la legitimitat i llibertat dels consellers/es i el president, empresonats i exiliats, alhora la prossecució de la via sobiranista republicana. La propera fita és el vot a les eleccions del 21-D. Un vot per la llibertat sobirana, unes mesures socials i la república catalana.
L’1 d’octubre i el 3-O són vius. El Referèndum 1-O és l’epicentre d’una legitimitat catalana que fonamenta l’oportunitat de nova legalitat democràtica. El poble mobilitzat està disposat a cercar l’estratègia per aconseguir l’obertura del camí constituent republicà.
La coordinació dels diferents estats majors del moviment -ANC, Òmnium, Escoles, CDRs, Taula per la democràcia, Partits- és vital per aplegar les aliances socials i polítiques imprescindibles. És amb la unitat que s’aconseguiran les majories suficients que permetin vèncer el 155 i la intervenció de la Generalitat, fent enrere el govern, tribunals i forces repressives estatals.
El nou escenari polític no volem que sigui el de la involució democràtica, social i contra la sobirania catalana que pregona Ciutadans i Inés Arrimades. Una involució que amenaça empitjorar el teixit social i treballador, ja prou colpit per la crisi econòmica i l’explotació dels senyors de les empreses i del mercat.
És alliçonador que sigui precisament Ciutadans qui tingui un pressupost més elevat en aquesta campanya electoral del 21-D. Els amos de les grans fortunes confien el seu futur en la supervivència d’aquest Estat i règim constitucional de 1978. Un Estat amb un PP gangrenat per la corrupció, que pretenen reviscolar-lo amb l’empelt Ciutadans, així com el suport del PSOE-PSC.
Ciutadans és l’ariet contra l’escola pública catalana. Inés Arrimades somia en veu alta amb una Generalitat monàrquica que anul·li tots els avenços socials, municipals i democràtics, que la població de Catalunya ha aconseguit en els darrers 40 anys.
La corrupció convergent (CiU, CDC, UDC) i la conxorxa de la Generalitat de CiU amb els governs estatals de Suárez, Felipe González o d’Aznar, han alimentat durant anys la dreta catalanista com a capdavantera de les polítiques econòmiques neoliberals malgrat el perjudici a la ciutadania i el país.
Les candidatures Junts per Catalunya, ERC, CUP, Catalunya en comú Podem, necessiten basar-se en l’anhel, convicció i mobilització popular per enfrontar-se al bloqueig, repressió i intervenció estatal.
El Parlament, govern i presidència de la Generalitat sorgits del 21-D, per ser viable, ha d’establir acords i aliances amb la clau del lideratge per les esquerres sobiranistes que representen la majoria social.
Precisament incloure el factor social al nou camí republicà és el que pot fer suficient la força de la rebel·lia catalana.
És la força popular i la unitat democràtica el que permet forjar una majoria política rupturista, sigui amb proposta de bilateralitat, unilateralitat o multilateralitat entre Catalunya i el Regne d’Espanya.
L’objectiu no és un post 21-D autonomista, sinó de canvi d’estratègia transicional, per fomentar un inici popular i local constituent cap a la republicà catalana. L’horitzó és el de repúbliques lliurement associades, federades o confederades, segons la decisió ciutadana.
El vot de L’Aurora pel 21-D és per Llibertat, Mesures socials i República catalana.
Denunciem com antidemocràtic, doncs afavoreix les conseqüències negatives i perjudicials del 155, el vot al PP, Ciutadans i PSC.
Cridem a votar a Catalunya en comú Podem i a les forces polítiques i candidatures de les esquerres sobiranistes, socials i municipalistes, que defensin un compromís ferm amb la * llibertat presos polítics, la * derogació del 155 i anul·lació de les mesures d’intervenció i repressió, * mesures socials i municipalistes, * inici de camí constituent per la república catalana.