El camí a fer i el nord el marca sobretot la magnífica mobilització popular ciutadana. L’1 d’octubre i el 3-O mostren els objectius, les maneres i l’organització per aconseguir-ho. El poble mana i els i les dirigents, partits, institucions i organismes del moviment han d’obeir. Les eleccions imposades per l’Estat amb el 155, amb la conxorxa del PP, Ciutadans i PSOE-PSC, van de Llibertat sobirana, Mesures socials i República catalana.
El ‘mono-tema’ de la sobirania, la independència i la república, és la clau de volta de tota la situació política, així com de les mesures socials i econòmiques necessàries per un avenç democràtic del procés emancipador català, fratern i solidari amb les necessitats de tots els pobles de l’Estat.
El Regne d’Espanya, la Constitució i el règim de 1978 colpeja i acreix les desigualtats en tots els pobles i classes populars d’arreu. El govern del PP és incapaç de cap avenç social ni democràtica, ben a l’inrevés, enfonsa el nivell de vida de la gent mentre limita i fa marxa enrere en els drets i llibertats fonamentals. El sotmetiment, la negació de llibertats i de poder decidir de Catalunya, contribueix al sosteniment d’un règim i Estat caduc, perjudicial per a tothom.
El govern de JuntsxSí, presidit per Carles Puigdemont (PDECat) amb Oriol Junqueras (ERC) de vicepresident, en majoria parlamentària junt a la CUP, han separat reiteradament les necessitats socials més elementals del procés de sobirania, independència i república. Aquest factor social junt la il·lusió de l’ ‘ens en anem, adéu-siau’, ha estat el taló d’Aquil·les del processisme unilateralista.
El 27 d’octubre, a proposta del president Puigdemont, el Parlament va votar la proclamació de la república catalana, però ni el president ni el govern van executar el mandat popular. La República va quedar apaivagada. El govern estatal va suspendre a consellers/es i el president, l’Audiència Nacional els va empresonar, el president va anar a Brussel·les en exili.
Alhora l’Estat ha convocar les eleccions autonòmiques del 21-D. Unes eleccions tutelades, amb la Generalitat intervinguda, la llegua amenaçada, amb els presos polítics Jordi Sànchez (ANC), Jordi Cuixart (Òmnium), Oriol Junqueras (ERC) i Joaquim Forn (PDECat).
Portaveus del govern estatal i del PP expliquen que les eleccions són perquè perdi la majoria parlamentària independentista, i guanyi el bloc del 155 orquestrat des de l’Estat (PPC, Ciutadans i PSC).
Entre l’agressor que reprimeix i colpeix i l’agredit no hi ha cap terme mig. Entre un avenç democràtic sobiranista republicà i una involució que liquida la Generalitat, no hi ha equidistància possible.
La nova estratègia i camí a seguir el post 21-D ha de basar-se en la força popular, des de la defensa de la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre i el 3-O.
Per les eleccions 21-D, anem a:
* derrotar electoralment el bloc constitucionalista monàrquic espanyolista, (PPC, Ciutadans, PSC),
* denunciar el bloqueig estatal i la involució democràtica,
* llibertat presos polítics (Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn),
* retirada del 155, de la intervenció estatal de la Generalitat i de les policies,
* mesures i drets socials i municipalistes,
* obrir una perspectiva i nou escenari constituent de sobirania republicana, un procés obert popular des de la base local i del conjunt del territori.
Aquest concentrat de programa te sentit amb un canvi de lideratge de la dreta catalanista a les esquerres sobiranistes en aliança.
És l’hora de la coordinació dels diferents organismes (escoles, comitès de defensa del referèndum/república, taula per la democràcia), entitats (ANC, Òmnium) i partits (ERC, PDECat, CUP, Catalunya en comú) per impulsar una xarxa d’assemblees de debat constituent que fonamenti, entre la ciutadania i les localitats, la nova etapa de camí sobirà republicà.
Per una República catalana, social, democràtica, amb cura mediambiental, feminista i neta, que lliurement impulsi una confederació, federació o associació de repúbliques a la península ibèrica, segons decisió sobirana de cada poble