El moviment ciutadà reflexiona i tempteja les forces i alternatives. O fa un salt endavant amb una nova acumulació de forces per l’inici constituent construint una república, o la mobilització immensa i la legitimitat aconseguida l’1-O pot quedar dividida, i fins i tot derrotada.
El divendres 27-O fou memorable. A proposta del president Puigdemont el Parlament assumí els resultats del referèndum 1-O: votà la declaració d’independència i proclamà la República Catalana.
L’alegria desbordada va esdevenir en inquietud quan el vespre, el dissabte i el diumenge el govern de la república proclamada no exercia. Ni una decisió per iniciar el camí constituent, ni per defensar-se de l’Estat, ni per exigir la llibertat d’en Jordi Sànchez i Cuixart empresonats.
El govern de JxSí no va estar a l’alçada del que la pressió inaudita popular li havia conduit a realitzar. El vertigen s’imposa just quan s’iniciava la ruptura constitucional amb el règim de 1978.
Incredulitat, desassossec i incomprensió són els sentiments que s’estengueren arreu. Aquest estat d’ànim, o de consciència, no produïren frustració o desànim, en tot cas s’encenia una ràbia, que evolucionava tot seguit a cercar explicacions i motius per seguir la lluita en escenaris avinents o si calia adversos.
Mentre, el govern estatal desplegava la seva versió de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Rajoy suspèn el govern, president, actuació governamental i representants legítims de Catalunya. Alhora imposa unes eleccions autonòmiques pel 21 de desembre amb les que dissolt el Parlament. Ciutadans i PSOE donen suport a aquestes mesures contra l’Autonomia i llibertats de Catalunya.
És vital assimilar que la legitimitat republicana cal guanyar-la amb la mobilització popular i institucional. Les escoles mobilitzades, els comitès de defensa del referèndum o de la república, la Taula per la democràcia, l’ANC i Òmnium, són les entitats i organismes que poden bastir, des dels fonaments ciutadans, la perspectiva republicana. L’Assemblea de càrrecs electes impulsada per l’ANC és un altre organisme que necessita activar-se.
Denunciem que les eleccions del 21 D, convocades per l’Estat a Catalunya, emparat en el 155, tenen menys garanties democràtiques que les existents l’1-O. El 21 D pretén dividir el poble català, separar els sectors sobiranistes, independentistes i republicans, en fi, derrotar la mobilització popular que ha fet eclosió amb el referèndum i la proclamació republicana.
Malgrat hem considerat la possibilitat de fer boicot a aquestes eleccions del 155 estatal, el decantament pràctic popular, de les entitats ciutadanes i forces polítiques, va en el sentit de participar el 21 D. Per tant ens plantegem convertir-les en una nova fita, en la que derrotar electoralment el bloc constitucionalista, unionista, monàrquic i el bloqueig estatal, per obrir l’escenari constituent de construcció republicana.
El que convé a la rebel·lió és aconseguir un bloc civil i polític, tipus front ampli uruguaià, que representés i fora referent de l’1-O republicà i 3-O sobirà. Una entesa o aliança ciutadana per la república catalana.
Una entesa centrada en la llibertat dels Jordis i presos polítics, retirada del 155, mesures socials i econòmiques acordades amb els sindicats, salari mínim, renda garantida, anul·lació de la reforma laboral, garantia de sobirania i poder municipals sense lleis Montoro, habitatge social, aplicació de les lleis que el Tribunal Constitucional va derogar, hisenda i impostos propis, una Caixa ciutadana pública. En fi, concreció de la perspectiva republicanista.
2 de novembre de 2017