La rebel·lió democràtica sobiranista ha obert camí a una situació pre-republicana a Catalunya. L’Estat no vol cap treva, només capitulació i submissió de la Generalitat al Regne.
La mordassa en clau dictatorial és l’alternativa del PP per Catalunya, siguin les escoles i educació, el teixit cívic i social, la salut, el medi ambient, aigua i energia, infraestructures, empreses i treball, mesures socials i la llengua.
El moviment republicanista és profund, pacífic, desarmat i pacifista. La força de Catalunya rau en la convicció sobirana i la unitat amplia de la ciutadania mobilitzada.
Rajoy trenca el pacte amb el que es va instituir el retorn de la Generalitat republicana a l’exili. El govern del PP dinamita les bases que van sustentar el Regne, el règim i la Constitució de 1978. Rajoy tanca el cercle del cop d’estat de Tejero de 1981 contra Catalunya i les Autonomies.
La Comunitat educativa, MUCE, ho planteja ben clar: ‘No ens toqueu… l’Educació’. Les Universitat s’alcen contra el 155 i per la república.
No ens toqueu… les llibertats i drets… la Generalitat. ‘Som gent de Pau’, ‘Ni un pas enrere’, formen part de la convicció i voluntat democràtica.
Som davant un punt sense retorn. L’Estat no accepta ni mediació, ni diàleg, ni tampoc eleccions. Vol una Catalunya supeditada. El govern Rajoy i el PP, amb el suport de Ciutadans i el del PSOE (inclòs el PSC, malgrat l’alerta de discrepància de l’alcaldessa Núria Parlon i d’altres), el 20 de setembre ja va començar l’aplicació preventiva del 155 amb el bloqueig del comptes de la Generalitat. Mesura que afecta a una bona part del teixit cívic i associatiu civil català.
Amb aquests antecedents, afegint-hi els Jordis, Sànchez i Cuixart, empresonats, qui pot pensar que hi hauria eleccions amb normalitat. Qui pot afirmar racional i de bona fe que la normalitat constitucional del Regne no és injustícia, submissió i destrucció dels drets, llibertats i de la pròpia Generalitat?
L’aplicació de l’article 155 no és una qüestió de legalitats ni de jurisdiccions, molt menys de democràcia. Es tracta de la imposició pràctica estatal amb les raons de la força de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i a la rereguarda les Forces Armades amb el Rei com a cap suprem. L’explicació que el 155 és alhora una responsabilitat asimètrica dels errors del Govern de la Generalitat és una argumentació de filisteus que fa enrojolar la dialèctica llibertat, democràcia i poder.
On queda sinó que el règim i l’Estat del 1978 és caduc?
El temor a les conseqüències de la llibertat sobirana, posició que atorga a l’Estat la capacitat de decidir si l’1-O és o no vàlid, no és equidistància. El pànic a considerar que, a diferència de quan varen liquidar la reforma estatuària, o de quan van assegurar que s’impediria la votació de l’1-O, ara l’Estat sí guanyaria a l’1-O, no és una proposta per una entesa que permeti defensar drets, llibertats i Generalitat. Aquestes pors a lliurar la lluita les hem de treballar, reflexionar i valorar. És natural, assenyat i necessari mesurar les forces de la rebel·lió amb les de l’Estat. Però en cap cas es pot convertir en una política derrotista o de capitulació per defugir lliurar l’envit que aquest poble està fent.
L’Aurora com a tendència amb arrels que beuen del POUM, així com els i les seves activistes, ens situem completament a favor de la rebel·lió sobiranista republicana catalana. Estem compromeses en els episodis de la lluita, convençuts i convençudes de compartir la construcció republicana si es guanya, o la repressió i la derrota si es perd. Capitular seria pitjor que lluitar.
L’art del moment, la genialitat política és que qui mana obeeixi el clam del moviment ciutadà arreu de Catalunya. Vol dir cercar les fórmules adients per l’entesa unitària democràtica amplia. Cal unificar a la pràctica els objectius diferenciats i sentiments diversos, de defendre drets, llibertats i Generalitat de l’agressió estatal, amb els d’inici constituent d’un ‘Estat independent en forma de república’ que es votà i decidí l’1-O.
Ara és l’hora de…
* llibertat Jordis, Jordi Sànchez de l’ANC i Jordi Cuixart d’Òmnium.
* contra l’aplicació del 155, retirada de les mesures d’intervenció econòmica, imputacions i denuncies sedició, de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil,
* proclamació del resultat 1-O i de la república, obertura del procés constituent,
* cridar a cada poblet, barri, empresa, entitat i ciutadania a involucrar-se en el procés constituent,
* fomentar la defensa del Governi a oposar-se de totes les maneres possibles als bloqueigs i imposicions estatals derivades del 155,
* bloquejar tot pagament o ingressos a l’Estat i iniciar la hisenda i fiscalitat pròpia,
* augment del salari mínim d’acord amb els Sindicats,
* anunciar que es fan operatives totes les lleis socials anul·lades pel TC,
* obrir una negociació amb l’Ajuntament de Barcelona, i tots els que estiguin disposats, per liberalitzar les lleis del règim local, oferint una veritable sobirania del poder municipal, un Pacte Generalitat i Municipis,
* acordar amb el País Valencià obrir totes les vies pel corredor mediterrani,
* constituir una Caixa Ciutadana de Catalunya per fer front a la fuita de La Caixa i Banc de Sabadell, diferent del Banc públic anunciat.
El bloc unitari català ha de soldar les seves forces, unificar objectius polítics, posar el futur constituent a mans dels organismes ciutadans i populars, en coordinació amb electes, ajuntaments, parlament i govern.
26 d’octubre de 2017