La democràcia catalana planteja un diàleg de dos mesos mentre tempteja el terreny per sostenir la mobilització de la rebel·lió republicana. Rajoy respon amb una provocació, empresona a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium Cultural.
El govern estatal inicia el procediment per aplicar l’article 155 de la Constitució de suspensió de l’Autonomia. Mentre, hi ha un degoteig de mesures d’intervenció i repressives que concreten una mordassa creixent. Inclosa la desbandada de les seus de les grans finances -La Caixa, Banc de Sabadell- i un reguitzell de la indústria.
L’1 d’octubre el moviment va alçar el crit de ‘Som gent de pau’, pacífica i desarmada, l’Estat contesta amb tarannà prepotent, exigència de submissió i dependència. Les llibertats d’expressió i manifestació del 20-S es titllen de sedició. S’empresona a Madrid -Soto del Real- els caps del massiu moviment popular democràtic i independentista.
Ni mediació, Ni diàleg. Aquesta és l’estratègia nefanda del Regne. La tàctica és emmordassar Catalunya.
La presó per Jordi Sánchez i de Cuixart, el bloqueig progressiu a l’acció del Govern de la Generalitat, la negativa a cap diàleg, fins i tot l’esquer de retirar les amenaces de suspensions si Puigdemont convoca eleccions, les ha pogut prendre el govern PP pel suport de C’s i la connivència del PSOE.
Pretenen dividir els sectors socials i desmobilitzar la imponent força ciutadana per aïllar, sufocar i derrotar la rebel·lió democràtica republicana.
Els dos empresonaments per la imputació de sedició han tornat a fer vessar el got.
Llibertat Jordis! ha retronat a totes les places majors. Les aturades al migdia i les manifestacions al vespre, han mostrat la vitalitat del moviment. ‘Són presos polítics’, ‘Ni un pas enrere’, ‘Independència’, ‘República’, son els lemes que han acompanyat el clam de llibertat.
El president Puigdemont ha de respondre sobre si manté que ‘ha assumit presentar els resultats del referèndum 1 d’octubre amb el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república’, la dita declaració d’independència suspesa tot seguit, a més sobre si convoca o no eleccions, com exigeix Rajoy amb el suport de Pedro Sánchez.
És clar que el moviment sobiranista reclama i defensa que es compleixi la decisió del referèndum 1-O.
El que és cabdal en aquesta situació transitòria de treva reflexiva i expectant, on es combina la perplexitat amb l’exigència i la mobilització, és sostenir ferm i fort el moviment arreu del país.
Les distintes fites empreses i les batzegades sofertes estan ampliant de manera extraordinària la base del moviment. En el poc temps d’un mes la població mobilitzada moviment existent ha anat incorporant a nous sectors socials, estaments, entitats i organismes, alguns inexistents abans de l’estiu.
La reacció multitudinària del 20-S enfront de l’inici d’efectes concrets d’intervenció del Govern, va ajuntar el moviment independentista, el sindical de CCOO i UGT, estament estudiantil, el món EnComú (BComú i CatComú), amb el lideratge de l’ANC i Òmnium.
El Referèndum de l’1-O va descobrir el magnífic ingeni de les Escoles obertes, aquestes es van combinar amb l’acció dels novells Comitès de defensa del referèndum. L’èxit de la votació, ‘Hem votat’, va generar un rebuig generalitzat a la repressió estatal -Judicial, Policia Nacional i Guàrdia Civil-, es formà la Taula democràtica, entorn l’ANC, Òmnium, CCOO i UGT, que convocà l’aturada cívica de país. El resultat foren les manifestacions més esteses i massives conegudes.
El 7-O la iniciativa Hablemos/Parlem des de Democràcia real, ¡Ya! va prendre cos a l’Estat i a Catalunya. Es demanà mediació i diàleg, en comptes de judicialització i agressió policíaca.
El 10-O el president declara i suspèn l’aplicació dels resultats del referèndum per donar un temps a l proposta de diàleg.
El 16-O s’empresonen els dirigents de l’ANC i Òmnium, nou impuls de la mobilització.
Tot el que es faci convé es basi en soldar aquest bloc català democràtic que és l’expressió viva de la força de la rebel·lió republicana: Escoles obertes, Comitès de defensa del referèndum, Taula democràtica, ANC, Òmnium, CCOO, UGT i totes les altres entitats.
El moviment sobirà republicà, amb la potent iniciativa del referèndum i les actuacions de defensa, inclou a nous segments socials i polítics, fins i tot de la part que no defensa la independència o hi és contrària.
Per tant consolidar aquest bloc és una tasca primordial. Cal la coordinació i unitat de tots els organismes i entitats generats.
El president, el Govern, Parlament i partits, han de posar el futur, és a dir, l’inici constituent republicà, en funció del suport i força dels organismes que vertebren el moviment ciutadà popular.
19 d’octubre de 2017
Totes a la manifestació de dissabte a les 17h!