El clam ‘Votarem’ es convertí en ‘Hem votat’ durant el diumenge 1 d’octubre. El moviment unitari, massiu i pacífic, entorn els col·legis ha estat clau. La rebel·lió de les urnes ha derrotat el boicot estatal orquestrat des de la Judicatura, la intimidació i agressió de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. El govern de Rajoy/PP i l’estat han perdut. Ara cal respectar el resultat. La democràcia catalana ha de guanyar la constitució de la república.
La mobilització de l’1 d’octubre pel vot ha estat un esclat ciutadà per arreu de totes les generacions, segments socials, ciutat i poblets. ‘Sense les iaies no hi ha revolució’ es cridava amb entusiasme a les portes de les escoles. A l’1O del ‘Votarem’, ha confluït el moviment 11S de ‘volem decidir, nou estat, referèndum, independència, república’, el 15M de ‘democràcia real ja’ i ‘Sí que es pot’, i el 17A amb del ‘No tenim por’.
Ni la policia, ni la pluja, ni les imatges d’assalt amb brutalitat indiscriminada, van poder foragitar a les persones votants, ni a les que defensaven que es podés exercir el vot.
A cada vot emès el clam es transformava en un ‘Hem votat’ d’alegria i desafiament al bloqueig dels drets fonamentals. La convicció i il·lusió en que des de cadascun d’aquests vots res no serà igual, unia i enfortia a les multituds concentrades durant tot el diumenge, des de les 5 de la matinada.
L’entrada de les urnes als col·legis entre les 6 h i les 7.30 h van ser de joia col·lectiva desbordada. Cadascuna se sentia artífex i part activa d’aquest èxit. ‘Obriu pas, arriben les urnes’ ‘Votarem’. L’obertura dels col·legis un altra moment intens. La irrupció de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, apinyava a la gent disposada a seguir sense moure’s en resistència pacífica. Desconsol i ràbia per les noticies dels assalts. El final de la votació, el recompte i l’anunci dels resultats, va mantenir a tothom alerta per defensar el vot emès, ‘que no ens el prenguin’ i a no fer ‘ni un pas enrere’.
Hem viscut el referèndum del poble. Ha estat una vot i una votació que no es pot ignorar ni menystenir. S’ha protagonitzat una pàgina vibrant de l’imaginari col·lectiu.
A l’alegria d’haver aconseguit votar si afegeix, agredolç, el dolor i la ràbia de l’impacte de l’agressió brutal policial contra les escoles i les persones. Policies segrestant urnes és la viva imatge d’un govern, un estat i un Regne, que no son capaços d’oferir cap futur de democràcia i llibertat, cap diàleg ni acord.
“El que va passar ahir diumenge 1O no es pot perdonar”, exposà una àvia el dilluns 2, al multitudinari comitè de defensa del referèndum de l’escola assaltada Ramon Llull.
El dimarts 3 d’octubre una marea humana immensa va inundar totes les ciutats i pobles en una afirmació de l’ ‘Hem votat’ i contra la repressió, alhora per defensar el contingut del vot.
Hem vist que la immensa majoria de BComú i de CatComú és component natural de la mobilització; així ha lluitat a les escoles perquè es pogués votar, ha participat a l’aturada cívica de país i a la vaga general del 3 d’octubre fent “els carrers sempre seran nostres”.
Ha estat la Taula per la democràcia (CCOO, UGT, ANC, Òmnium i moltes altres entitats) qui va convocar una exitosa aturada cívica de país, mentre es convertia en causa comú amb la vaga general de CGT, ISCS i altres.
Som davant uns Fets d’octubre que anuncien un canvi complert a Catalunya i al Regne. Els Fets de l’1O amb el vot i el 3O ocupant els carrers anuncien els fonaments d’una nova situació i una nova legitimitat de la democràcia catalana.
L’estat te la força repressiva armada i la legalitat constitucional estatal, però ha perdut la legitimitat política per imposar-la. Només li queda la força bruta indiscriminada. El govern i l’estat han mostrat la seva feblesa al fracassar en impedir el vot. El Regne i el règim constitucional del 78 han perdut tota legitimitat política.
L’aspecte més innovador i vital de la nova situació és el moviment ciutadà popular emergent dels Fets d’octubre.
Consolidar aquesta rebel·lió cívica de les urnes significa ampliar l’aliança al moviment generat des d’Escoles obertes, amb el Votarem i l’èxit de l’Hem Votat, així com els organismes de base tipus Comitè de defensa del referèndum als barris i pobles.
Ara toca escoltar el sentit del vot i del clam ciutadà per obeir-lo, sense tergiversacions, ni alternatives fraudulentes.
El Parlament, el govern, la Taula per la democràcia, els organismes d’auto organització de base, els hi correspon obeir el vot i la mobilització.
És l’hora de l’inici constituent republicà.
El règim del 78 està caduc. Un procés constituent català, democràtic i sobirà, sí que es pot agermanar, compartir i complementar fent-se més forts, amb processos constituents en els pobles de l’estat. L’alternativa republicana i social aflora en aquesta germanor dels pobles i de la classe treballadora.
El discurs de Rei mostra una altra vessant de la feblesa estatal. El president del govern Rajoy ja no és suficient per frenar la democràcia catalana emergent. El Rei, cap de l’Estat, és un últim recurs per preparar l’assalt en tota regla i en grans dimensions a la llibertat. Felip VI no ha pogut oferir cap escletxa de diàleg, negociació, acord o pacte. El Rei exigeix absoluta submissió i amenaça amb tarannà dictatorial.
La perspectiva immediata no la liderarà els temors expressats en les concepcions del ‘ni DUI (Declaració unilateral de independència) ni 155’. La democràcia catalana mobilitzada demana iniciar la constituent republicana.
Convé un bloc del conjunt de la democràcia constituent republicana que es plantegi:
* Judici i càstig dels responsables de la repressió 1 d’octubre i agressors directes.
* Retirada de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
* Devolució immediata a la Generalitat de totes les seves competències, anular la intervenció.
* Retirada de les imputacions als líders polítics i l’acusació de sedició.
* Inici del procés constituent republicà.
Els Fets d’octubre situen la rebel·lió catalana com la legitimació d’un nou camí republicà.
5 d’octubre de 2017