L’estat va a per totes per impedir el vot i la legitimitat del referèndum del diumenge 1 d’octubre. El poble de Catalunya ha de neutralitzar el bloqueig estatal amb tota la força que dóna la massivitat i la unitat del ‘Votarem’.
Els col·legis, les urnes, les paperetes, la participació, el vot i el recompte concentren la mobilització i el futur de Catalunya. El ‘Votarem!’ és el símbol dels drets fonamentals, dels i les representants i de les institucions electes.
L’èxit o el fracàs d’aquest 1 d’octubre, determinarà l’apertura d’un procés constituent democràtic republicà, que podria agermanar-se amb els pobles de l’estat, o la imposició d’una involució democràtica que seria greument perjudicial per Catalunya i per l’estat espanyol.
Qui impedeix la germanor entre el poble català i l’espanyol, basc i gallec, és el Regne i el govern del PP, amb el suport de C’s, i la indigne connivència del PSOE-PSC. Qui fomenta la divisió entre Catalunya i Espanya és el govern de l’estat que prohibeix fer el referèndum, votar i decidir.
El dimecres 20 va produir-se un canvi cabdal de la consciència ciutadana arreu: a les populoses ciutats i barris fins els petits poblets, a les zones industrials i a les agropecuaris, a la plana, les muntanyes i a la costa.
La mobilització democràtica va ampliar-se i s’enfortí enfront l’acció i les suspensions que l’estat desencadenà amb la Judicatura, l’ofec financer, la Guàrdia Civil i la Policia nacional.
El clam unànime va destil·lar convicció, fermesa i unitat: ‘Votarem’, ‘República’, ‘Sí que es pot’, ‘No tenim por’, ‘Vaga o aturada general’, ‘Els carrers sempre seran nostres’.
L’esperit del 15M de les places democràtiques, de l’11S sobirà i per la independència, del 17A per la convivència i la diversitat, han alimentat el millor de la rebel·lia catalana de les urnes i les paperetes de l’1O.
L’acusació estatal de tumultuaris i de sedició no ha aconseguit l’efecte de frenar el moviment, ben el contrari.
A totes les places del país, els milers d’actes d’aquest dies, al suport magnífic de la mobilització a les ciutats espanyoles, ressona amb convicció i orgull el ‘Votarem’, ‘No tenim por’.
La situació és tensa i festiva, de preocupació i il·lusió, de força repressiva i de força popular massiva. Es viu un ambient amb tots els ingredients que condueixen al que pot ser un esclat popular. O es canalitza el sentiment cívic acomplint el ‘Votarem’ o s’impedeix amb la força repressiva policíaca. Els símptomes de la frustració o el defalliment no és el que es percep entre la gent motivada. L’empatia s’amplia.
Les conseqüències d’un bloqueig de l’exercici del vot per part de l’estat pot tenir conseqüències imprevisibles pel mateix Regne. La suspensió de fet de capacitats substancials del govern autonòmic, junt a les amenaces d’emmordassar alcaldes, electes parlamentaris i el Parlament, ha tingut un impacte que cohesiona un bloc polític potent de defensa dels drets bàsics i llibertats.
És clar que la retirada del suport als Pressupostos generals de l’estat per part del PNV han obligat al ministre Montoro a canviar els plans, mentre mostra el vertigen d’inestabilitat del govern del PP.
Altrament el govern estatal fomenta la deslegitimització de l’1 d’octubre per les dificultats de disposar de les facilitats habituals per votar.
Davant d’aquesta realitat repressiva només pot ser la gent mobilitzada que superi amb la seva participació l’anomalia democràtica provocada per l’estat.
L’excepcionalitat de tarannà mordassa genera accions i organisme de defensa civil i social de les llibertats.
La Unió de Pagesos convoca una tractorada de vigília nocturna als col·legis dels pobles. L’Estiba s’ha negat a servir la intendència als vaixells de la policia. Els Bombers s’ha ofert com a servei d’ordre del moviment popular. A barris i pobles es formen grups i comitès de defensa. S’ha constituït una Taula per la democràcia, cívica i social, amb CCOO, UGT, ANC, Òmnium i altres entitats del teixit civil, del lleure, educatiu i econòmic.
Aquesta acció cívica i social popular il·lusionada, potent i unitària, contrasta amb el pessimisme, fins i tot derrotisme, de certa esquerra que s’està mirant de gairell la lluita, menysté la mobilització existent, la considera aliena, com si fora un miratge.
Així com la multitud va encerclar pacíficament l’actuació punitiva policial, i va exigir l’alliberament de les persones detingudes, ara toca encerclar els col·legis electorals per assegurar les votacions.
Ara és l’hora de confiar amb la mobilització i la força del poble en la defensa dels seus drets i la conquesta del referèndum.
El diumenge 1 d’octubre anem als col·legis electorals a defensar i fomentar que es pugui votar i es voti. Votarem!
28 de setembre de 2017