Des de fa uns anys diferents col·lectius feministes treballem per fer front a les agressions masclistes en els diferents espais i també a les festes majors.
Les agressions masclistes en l’àmbit de les festes majors van cobrar força rellevància pels Sanfermines del 2016 amb la denúncia de diferents casos greus d’assetjament a dones joves, arribant fins i tot a violacions. Els col·lectius feministes d’allí portaven anys treballant el tema. Quan va sorgir, con si fora un bolet, es va mostrar que era sols la punta de l’iceberg. Les manifestacions multitudinàries en contra dels violadors i el suport de les institucions com l’Ajuntament de Pamplona i diputades del Parlament de Navarra amb mesures concretes perquè no torni a passar, han estat un punt d’inflexió perquè la resta d’institucions de l’estat reaccionin i tinguin precedents. La violació, als Sanfermines del 2016, d’una dona de 18 anys agredida per cinc homes en un portal esta a punt d’arribar al judici. Al judici no sabem quina sentencia es farà, però de moment tant la ciutadania com les institucions estan aportant proves contra els agressors.
La violència sexual en els espais públics és una de les que provoca menys credibilitat a les víctimes. La gran majoria de les denuncies són arxivades sota el supòsit de un “consentiment preconcebut”, que es titlla de relació consentida en els jutjats.
Fa temps que arreu el treball es va desenvolupant. A Barcelona, precisament el Premi 25 de novembre de 2015 va recaure en el “Protocol d’actuació contra les agressions sexistes a les festes majors del Poble-sec”, creat per diferents col·lectius d’aquell barri. A Gràcia, l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia fa tres anys que treballa un protocol en el marc de la festa major.
A les festes de la Mercè, la campanya la Merce Antimasclista amb un punt d’informació i atenció i parelles itinerants, sota el lema “No és No” va ser un èxit de visites i consultes en el punt d’atenció.
La necessitat d’establir actuacions contra les agressions masclistes en els espais de festa amb participació massiva s’està estenent com la pólvora i actuacions al respecte també.
La Mercè, la Lali, el punt d’atenció al front Marítim de Barcelona, Tarragona, Castelldefels, Rubí, la Sagrada Família, Festa Major de Gràcia… son alguns exemples de que aquesta lluita va a més, que s’estan posant les piles.
Es tracta de crear espais de seguretat, confiança i apoderament on, en el cas de produir-se una agressió masclista, les persones afectades es sentin amb prou suport i confiança per actuar per elles mateixes.
“Al sistema patriarcal les dones ocupen posicions de subordinació, submissió i opressió en relació als homes i aquests ocupen una posició de poder i de dominació sobre les dones. Les agressions masclistes tenen la base en aquestes relacions jeràrquiques de poder. Des d’aquesta lògica, els homes tenen atorgats uns drets sobre les dones, que els situen en una posició de superioritat. Això no vol dir que tots els homes exerceixin el poder que els és atorgat però sí que es poden creure amb el dret a exercir-lo.
El mateix sistema heteropatriarcaI també posiciona en un nivell de subordinació i d’opressió a les persones que tenen una orientació sexual diferent a l’heterosexual, què és la que legitima al sistema. Així, per les pròpies raons de la violència heteropatriarcal, lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i qualsevol persona amb adscripcions de gènere no normatives, poden arribar a patir aquestes violències. El context de festa és un lloc on es poden produir un determinat tipus d’agressions masclistes i cal detectar-les i actuar-hi. Però també és un lloc que ha de permetre una presa de consciència individual i comunitària contra aquestes situacions” (extret del Protocol aplicat a la Festa major de Gràcia Agost 2017).
Aquestes actuacions tenen dos funcions: la prevenció i la sensibilització vers l’assetjament i agressions masclistes i LGTBIfòbiques.
Cal continuar treballant. Fer un salt. Treballar protocols contra la violència de gènere de forma comunitària i col·laborativa entre les administracions i el teixit social que organitza les festes. La Festa Major de Gràcia ha estat un bon exemple, sumant experiències anteriors i implicació i col·laboració del districte i altres entitats socials.
És una lluita de llarg abast a la que cal implicar molta gent i poder arribar més lluny, a tots els espais d’oci de gent jove i no tan jove on fins ara és molt difícil incidir.
El treball comunitari és imprescindible.
31 d’agost de 2017