Fins a l’entrada en vigor el gener de 1995 de la LAU (Llei d´Arrendaments Urbans), més coneguda com la Llei Boyer, els contractes de lloguer de pisos, eren indefinits i fins a dues generacions més es podien subrogar; a partir de llavors els contractes van passar a ser de 5 anys i les subrogacions molt restrictives. Posteriorment l´any 2013 es van fer canvis en la llei, i els contractes de lloguer van passar a ser de 3 anys.
Tots els nous contractes van ser a 5 i posteriorment a 3 anys, deixant a la voluntat del propietari/a la renovació i el preu del nou contracte; quan abans l’augment anual era l´IPC anual i la part corresponent de les obres que es fessin.
També hi ha hagut diferents canvis legislatius pel que fa al procés de desnonament dels habitatges. Inicialment eren processos llargs, per la qual cosa els propietaris intentaven arribar a acords amb els llogaters/es, i posteriorment, es va passar a l´anomenat desnonament exprés que amb 1 mes d’impagament es podia instar el procés de desnonament.
Tots aquests canvis normatius, més el posicionament de Barcelona, tant per estudiants, com l´atracció turística a partir dels Jocs Olímpics, ha fet que cada cop sigui més difícil trobar i poder pagar un habitatge digne a Barcelona per viure-hi; ja que molts dels pisos van passar a llogar-se a estudiants, on podien fer contractes per anys i amb lloguers més rentables pel propietari/a; altres a apartaments turístics que evidentment també en podien treure més diners que llogant a una família o a una persona per veure-hi sola.
Si a això hi afegim que a partir de la situació de crisi que patim des de fa 10 anys molts dels pisos i finques que s´han posat a la venda s´han venut a persones estrangeres per inversió, per construir hotels o a fons d´inversió d´altres països, on la pressió pels llogaters antics ha estat i és brutal. Tot plegat ens ha portat a que cada cop sigui més complicat trobar un pis disponible i a un preu assequible per poder desenvolupar un projecte de vida, no per especular.
Si tenim en compte que el sou mig a Barcelona és de 843€/mes i el preu mig de lloguer és de 800€/mes podem veure que tenim un problema de dimensions importants, perquè no tenim suficients pisos socials i el mercat privat està poc regulat; això fa que s´està expulsant moltes persones dels barris i de la ciutat. Podem trobar molts hotels, molts pisos turístics i cada cop menys ciutadania.
Cal tornar a un equilibri entre drets del propietaris/es i drets dels llogaters/e¸ són necessaris canvis legislatius de la LAU per fer-ho efectiu, i que l´habitatge retorni al seu sentit inicial d´un lloc on viure i no per especular; perquè això sigui possible cal pressió i lluita social.
Diferents barris ja han començat a fer-ho i recentment s´ha creat el sindicat de llogaters, per tal de poder incidir amb aquest problema social que patim com a societat.
29 de juny de 2017