El Pacte Nacional pel Referèndum ha conclòs la tasca de cercar un acord amb l’Estat per fer el Referèndum després de la clara negativa del president Rajoy. És l’hora d’establir altres vies pel referèndum i exercir el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya.
El PND es manté a la reserva, com espai democràtic del 80% favorable a que Catalunya pugui decidir la seva estructuració política i tipus de relacions amb el Regne d’Espanya i Europa.
Els sindicats de CCOO i UGT s’han mostrat compromesos en la defensa de poder decidir en referèndum davant de prohibicions i repressió estatal.
El president del govern de la Generalitat és qui ha de convocar el referèndum. Carles Puigdemont, del PDECat i de JxSí, ha anunciat que en breu comunicarà la data i la pregunta.
Convé que la convocatòria, les lleis i normativa, l’organització i la pregunta, siguin inclusives de la majoria sobiranista del 80%. Cal la legalitat catalana suficient i la convicció mobilitzada popular, per disposar de la confiança democràtica que permeti una àmplia participació de la ciutadania.
Les garanties democràtiques, l’acord estatal, el suport europeu, són eines polítiques i jurídiques útils pel bon fi del referèndum. No poden ser condicionants per impedir fer-lo. No és democràtic bloquejar la lliure decisió catalana, malgrat sigui legal segons la Constitució de 1978 del Regne.
Serà la participació amb el vot la que avalarà la legitimitat política que faci el referèndum efectiu i vinculant.
Catalunya en comú esdevé vital per la sobirania i la decisió catalana. El nou subjecte polític aporta una visió i uns objectius fonamentats en el municipalisme del canvi i les necessitats treballadores.
Aquest enfocament comú denuncia, xoca i s’obre camí davant l’ofec dels Ajuntaments per part de l’Estat i la llei Montoro, davant les retallades neoliberals de la patronal i dels pressupostos estatals i autonòmics, davant la corrupció arreu, davant l’agressió mediambiental i als drets humans i socials, cerca avançar en uns processos constituents que se situïn en funció de la immensa majoria social ciutadana.
A aquest país la mobilització ha conduit a l’anhel de sobirania, el clam per la independència, a l’exigència del referèndum i a la proposta constituent republicana.
El full de ruta de Junts pel Sí és massa parcial i insensible amb les necessitats socials, com ho mostra els pressupostos aprovats per la majoria independentistes de JxSí (PDECat, ERC) i CUP.
El bloqueig estatal, contra permetre o acordar la votació amb el referèndum, conviu amb uns pressupostos retalladors, segons les mesures imposades per la UE de Brussel·les.
Catalunya en comú es qui pot contribuir a superar aquests dos camins amb una perspectiva de sobirania constituent catalana republicana de base multitudinària social, que generi el consens i les aliances suficients per avançar cap a l’hegemonia d’esquerres. Fem el referèndum.
8 de juny de 2017