El llegat dels Pujol és de corrupció i cinisme. Va d’estafar el poble català i mentir al Parlament, per mantenir i ocultar l’origen de la fortuna. Cinisme i impunitat.
El Clan Pujol no en t ni un pam de net i molt de cinisme. No hi ha innocència ni bones intencions. Ni el pare, ni la mare, ni el fill i l’esperit andorrà. La Catalunya treballadora i popular no es mereix aquesta ignomínia. Fins i tot costa pair la pietosa i grotesca picaresca missaire de la mare superiora de la congregació Marta Ferrusola.
Per Ferrusola, investigar i denunciar els corruptes catalans perjudica a Catalunya. Li f pena que el Parlament dediqués una comissió a esbrinar l’estafa de la corrupció. En canvi embutxacar-se diners a mans plenes per influències del oder, defraudar milions de pessetes i d’euros, és cosa de les famílies t dret a ficar-s’hi.
El clan Pujol és una llosa per Catalunya, per Convergència i el PDECat. És inevitable fer deduccions de la relació entre les diferents trames del sector de negocis convergent. El lideratge de la dreta autonomista catalana s’ha conformat amb la hipocresia del sacrifici per Catalunya mentre es feia del govern un lucratiu negoci del 3 i el 4%. Corrupció, frau, mentides i cinisme. El delfí d’aquest entramat ha estat Artur Mas.
La fortuna andorrana i suïssa del patriarca Jordi Pujol, alimentada per Jordi Pujol fill, ara a la presó, i germans, va donar el cop final a la davallada de CDC/CiU, que s’ha hagut d’intentar reinventar amb el PDECat.
Però la transmutació no està sent suficient. La convergència aflora per arreu del PDECat, aixoplugada en la presidència de Mas.
És moment polític i anímic per arranjar el llast convergent i l’hegemonia de la dreta catalanista. És l’hora de que el catalanisme popular faci pinya per una hegemonia d’esquerres.
L’imaginari català ha de mutar i deslliurar-se dels mites autonomistes sobre la dependència eterna amb els governants catalanistes de dretes i amb l’Estat.
En la naturalesa corrupta el clan Pujol és ben assimilable amb les trames del PP estatal, o amb les que podreixen el PSC/PSOE des dels ajuntaments.
El Regne de l’Estat de les Autonomies és un cau de corrupció.
Cal una ruptura de regeneració democràtica complerta que generi un nou país, sobirà, lliure i net de corrupció.
La ruptura amb aquest càncer polític situa en fer un referèndum que decideixi sobre la sobirania constituent, la independència i la república a Catalunya.
11 de maig de 2017