Tres setmanes pel 20-D amb les eleccions estatals. Es veu que per un rescat social i democràtic és vital foragitar al PP del govern de l’Estat i barrar el pas a C’s. Cal canvis reals que deixin enrere un bipartidisme serf de les polítiques de retallades, del Deute, dels poders financers i de la Troika. La concepció d’#ElCanviReal de les confluències té la potent aportació d’En comú i En Marea, la força ciutadana que va provocar un canvi governamental en els principals municipis de l’Estat i de Catalunya. La clau decisivament estatal del 20-D es projectarà del tot sobre la situació catalana. Una perspectiva és la triple necessitat de ruptura social, democràtica i nacional. Catalunya s’ha convertit en la pedra de toc i en el xoc cabdal entre sobiranies i legalitats, espanyola estatal i catalana amb aspiració republicana. El desllorigador democràtic de l’impàs en què s’ha situat el Parlament i el govern de la Generalitat, amb el xantatge de CDC i el president Mas, no serà l’Estat que intervé les finances catalanes, o el Tribunal Constitucional que bloqueja tota sortida política amb la lliure decisió de la ciutadania de Catalunya.
Ara bé, el cert és que hi ha una part suficient significativa de la població que confia amb una entesa o mà esquerra des de l’Estat. Potser amb unes forces polítiques governats diferents, diuen. En aquest context la força de la mobilització unilateral catalana, que implica desobediència institucional i civil, amb pràctica d’il·legalitat constitucional, inclou aquest factor “dret a decidir”, dret a l’autodeterminació, Referèndum. El candidat d’En Comú Podem, Xavier Domènech, defensa que és possible l’impossible, molt bé, endavant. Afegeix que «la manera de superar el Tribunal Constitucional (és) aconseguir el referèndum«, que la ciutadania catalana ha d’exercir el dret a decidir, que calobrir uns processos constituent tant a Espanya com a Catalunya. Durant l’anomenada transició espanyola a això li deien «ruptura sense fractura». La manera de superar tant el bloqueig en què es troba el procés de sobirania, com el de rescat social, el de referèndum o els processos constituents, és la ruptura amb les polítiques actuals, els governs existents, els partits hereus del règim constitucional del 1978 i la “vella política” de servir a qui mana i colpir a la població en general.
En fi, ruptura amb els grans poders econòmics. Impossible? Convenient i necessari! L’Estat ha segrestat a Catalunya un referèndum legal (i vinculant, el 9N2014). La qüestió del post 20-D serà què fer si, com la legalitat constitucional imposa, se segueix impedint el referèndum català. La força del canvi real rau en la mobilització. Posem fil a l’agulla. Fem-lo.