La Via Lliure a la República Catalana de l’11 de setembre serà una nova demostració de la voluntat del poble català de decidir sobiranament sobre el seu futur. Cal omplir l’Av. Meridiana de Barcelona amb tots els colors de les reivindicacions populars, amb el mateix impuls de les últimes Diades.
Aquest cop coincidirà l’Onze de Setembre amb l’inici d’una campanya electoral decisiva per a Catalunya. Les eleccions del 27-S han de tenir un caràcter Constituent i Rupturista.
La instrumentalització i el xantatge del president Mas i de CDC de fer coincidir el primer dia electoral amb la mobilització massiva popular, per tant d’encaminar-la al suport de la candidatura Junt pel Sí -que té com a candidat a President a Artur Mas, i segons manifesten des de CDC la continuïtat de les polítiques anti-socials fetes fins ara per CiU-, ha de ser un motiu més per plantar les reivindicacions d’emergència econòmica i social al bell mig de l’anhel per la sobirania i la independència catalana.
L’hegemonia política de la dreta amb CDC ha de passar cap a l’esquerra, des de la mobilització amb les reivindicacions populars i una ruptura sobirana amb la legalitat constitucions de l’Estat del regne d’Espanya. Per això la mobilització de la Diada centrada en la República Catalana és vital i fonamental per desencadenar un procés sobiranista de ruptura constituent.
Amb aquest caràcter van començar els moviments de confluència política ja fa un temps. A les municipals, amb Barcelona en Comú i altres candidatures de confluència, es va demostrar que es podia guanyar i es va guanyar a Barcelona i a ciutats importants de Catalunya. Ara la confluència que ha estat possible forjar i que representa aquest impuls es diu Catalunya sí que es pot.
És el moment d’iniciar un procés de ruptura amb el què han significat 37 anys de règim monàrquic autonòmic que han negat al poble, a les persones treballadores, a les classes populars, l’exercici del seu Dret a decidir sobre tot el que fa referència a les seves vides.
Sobre la forma d’estat i la possibilitat de forjar una República Catalana que trobi, des de la seva sobirania i independència, maneres de relacionar-se, si aquesta és la voluntat popular, amb llibertat i igualtat amb la resta de pobles de la península ibèric i del continent europeu, però sempre d’una manera plenament Sobirana i No subordinada.
També sobre l’ estat social, els serveis públics i les condicions que la República ha de garantir a la ciutadania de Catalunya, en una paraula, la Igualtat. Sobre la Qualitat Democràtica d’aquesta república, on la ciutadania tingui responsabilitats col·lectives i no es limiti a exercir cada quatre anys un vot amb alternatives limitades.
Hem d’actuar des del sindicalisme que s’ha oposat a la Reforma Laboral; des del 15-M que va mostrar el dèficit democràtic del règim; des de les Marees i Plataformes que han defensat amb ungles i dents els serveis públics, el bé públic, el dret a la sanitat, l’ensenyament i l’habitatge; des dels Moviments veïnals que lluiten per la vida digna als barris. I també, amb tota la convicció, del moviment massiu de catalanes i catalans que van ser menystingudes pels poders judicials i legislatius de l’Estat Espanyol: van sortir al carrer en un exercici plenament democràtic per exigir l’exercici de la sobirania popular sobre la seva relació i independència amb l’estat.
Pretenem un canvi de govern a Catalunya que enceti la ruptura amb un procés constituent de nova legalitat catalana. Haurà de practicar la desobediència institucional al Regne. Una Generalitat lliure, sobirana, social i neta, que depassi la supeditació autonòmica. Lluitem per que el 28-S hi hagi una majoria i una entesa de les esquerres al Parlament de Catalunya. Per tant, un president d’esquerres amb un govern constituent que es mantingui ferm enfront dels atacs de l’Estat i govern espanyol, que intentaran sotmetre Catalunya fent descarrilar el procés. Un govern que canviï radicalment la política de retallades socials i privatitzacions dels governs de la Generalitat d’Artur Mas.
La República Catalana que volem construir no pot venir de la mà d’aquestes polítiques sinó d’un lideratge sustentat en una majoria d’esquerres, d’un canvi a favor de les classes populars, modestes, de la classe mitjana empobrida durant els últims anys, dels joves que han estat foragitats del mercat laboral, de les dones especialment colpides en el treball i la violència de gènere.
Endavant, doncs, SÍ QUE ES POT!! Capgirem-ho tot!