Declaració de L’Aurora
El govern i el president espanyol, culpables!
Les vides negres importen!
Aquest divendres unes dues mil persones subsaharianes van intentar entrar a la frontera d’Espanya amb el Marroc. És només el començament de noves allaus des de pobles espoliats i empobrits. L’assalt va ser, segons els mitjans, més violent que altres vegades, fent servir pals i fins i tot ganivets artesanals, per la qual cosa haurien mort també diversos policies marroquins. El que no diuen la majoria de mitjans, segons ATTAC i CAMDT Marroc, AMSV i AMDH, associacions marroquines, juntament amb Caminando Fronteras, és que “des de fa un any i mig, les persones migren a Nador s’han vist privades de medicaments, a assistència sanitària, han vist com calaven foc als seus campaments i saquejaven les seves propietats, destrossaven els seus escassos aliments i fins i tot confiscaven la poca aigua potable que tenien a la seva disposició”. Ara mateix, després de l’assalt, la policia i l’exèrcit marroquí han traslladat centenars de persones subsaharianes a centenars de kilòmetres de Nador.
La crua realitat amb les imatges de centenars de cossos amuntegats als peus de la tanca de Melilla, plens de sang, alguns amb els membres trencats i els cossos tumefactes, d’altres inconscients i tots barrejats amb persones mortes, no va deixar ningú indiferent. La ciutadania va sortir a les places plena d’indignació per reclamar justícia i per negar-li impunitat a la policia marroquí i a la seva còmplice, la Guardia Civil espanyola. La resposta del president Sánchez a la brutalitat i inhumanitat repressiva va ser felicitar-se per la col·laboració policial, parlar de “màfies”, d’”assalt violent” i d’”atac a la integritat territorial”. Hi havia 37 persones mortes a cops! Vergonya. Insensibilitat colonial de majoria blanca imperialista. El divendres es va vulnerar a Melilla total la legalitat internacional, el dret a la protecció internacional, la possibilitat d’accedir a la frontera, el deure d’auxili i socors. Res no va quedar dempeus, tret de la tanca de l’oprobi.
La policia marroquí ha violat la llei internacional assassinant persones que només pretenien entrar a l’únic espai on podien demanar asil polític, degut a les guerres dels seus països; o a la fam, degut a l’espoliació dels recursos dels seus països per empreses occidentals o orientals; o pel canvi climàtic que provoca sequeres i pèrdua de conreus i llocs de treball; o per desastres ambientals capitalistes que deixen els seus recursos naturals i biodiversitat inservibles. La majoria de les persones venen del Sudan, país en conflicte bèl·lic.
Més encara: la policia marroquí ha penetrat a la frontera entre Melilla i Espanya, amb la col·laboració de policia i Guardia Civil espanyoles, per endur-se en calent refugiats i immigrants cap a territori marroquí. La violació de les lleis internacionals no importa al govern “progressista” de Sánchez, qui ha defensat aquesta col·laboració i coordinació policial assegurant que “les màfies són les responsables del que ha passat a la frontera”. Els refugiats que han aconseguit entrar ho neguen afirmant que és la desesperació d’anys d’espera la que els ha portat a una lluita unida de tots ells. Afirmen que són més els morts i denuncien: “A on és que les vides dels negres importen, aquí a Europa?”.
El secretari de la Unió Europea ha donat suport a l’actuació del govern d’Espanya, que “defensa les fronteres” d’Europa. Just fa gairebé una setmana Brussel·les alertava sobre migracions massives des del nord d’Àfrica per una “fam catastròfica”, agreujades pel bloqueig per part de Rússia de l’exportació de cereals d’Ucraïna. També l’OTAN ha inclòs per primer cop en el seu full de ruta per a la propera dècada la defensa de “la sobirania i integritat territorial” dels països aliats com a missió fonamental de l’organització.
La història mostra que ni la repressió del terror policial, ni trepitjar els drets bàsics de les persones, ni el racisme, ni els assassinats, ni les lleis discriminatòries d’estrangeria o contra la immigració i la gent refugiada, aturaran els fluxos migratoris.
Així, aquests assassinats i política d’”Europa fortalesa”, just quan se celebra la cimera de l’OTAN a Madrid, mostren que els veritables culpables del que ha passat són els nostres governs imperialistes i colonialistes, començant per Espanya. La seva manera de “preparar-se” per al futur és racista, colonialista i militarista. És a dir, una política de violència i guerra permanent.
Ara la indignació ha de transformar-se en proposta política i mobilització. Acció massiva al carrer, a cada barri i poble, i en el mateix Congrés dels Diputats, davant el defensor del poble, el Parlament Europeu i els organismes internacionals de drets humans. En segon lloc, augmentant el suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en favor del procés de regularització extraordinària de 500 mil persones que ja està en marxa. Cal derogar les lleis que emparen el racisme institucional com la d’estrangeria. Cal defensar un camí segur per als que fugen. El tràmit de passar una frontera no té perquè ser sinònim de mort.
Per tot això exigim:
- Investigació internacional independent, amb implicació de l’ONU, de les morts i ferits ocasionats el 25 de juny a la frontera espanyola.
- Regularització extraordinària de les 500.000 persones refugiades que es troben a Espanya, tal com demanen diferents organitzacions i ONG.
- Derogació de la llei d’estrangeria.
- Fora el tractat Marroc-Espanya que nega el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí a canvi d’exercir la major violència per impedir l’arribada de persones refugiades i immigrants.
L’Aurora (Organització Marxista)
28 de juny de 2022