La matinada del 3 de juliol de 2021, en Samuel, un jove corunyès de 24 anys, fou assassinat a cops per un grup de joves al crit de  «maricón de merda» a prop d’una discoteca del passeig marítim de la Corunya. Aquest assassinat ha estat l’espurna que ha iniciat una onada de protestes a tot l’estat del moviment LGTBI i aliats.
Les agressions contra les persones LGTBI, i qualsevol que no entri en l’estreta norma cis-heteropatriarcal, no son casos aïllats, son part d’una violència estructural que pot anar des de la baixa intensitat de l’insult fins, com ha demostrat el cas d’en Samuel, l’assassinat. L’Observatori contra l’Homofòbia ha comptabilitzat, només a Catalunya, 136 agressions LGTB-fòbiques en el que va d’any

D’on ve aquesta violència en augment? Anem a pams.

En la línia del feminisme marxista, Heidi Hartmann (1981) defineix el patriarcat «com un conjunt de relacions socials entre els homes que tenen una base material, i encara que són jeràrquiques, creen o estableixen interdependència i solidaritat entre ells que els capaciten per dominar a les dones «. No és només el sistema, sinó els homes com a tals els que oprimeixen les dones.

Quant en aquest cas parlem de  «l’home» patriarcal, estem parlant d’una figura masculina ben encorsetada i amb uns valors molt ben definits, a l’igual que cal tenir un únic patró de feminitat legitimat. Tot allò que quedi fora d’aquests patrons binaris de conducta és rebutjat pel sistema. Aquest rebuig ha passat des de la crema de la persona fins el seu empresonament o identificació com a malalt.

Gracies a la lluita del moviment LGTBI la societat ha avançat en el reconeixement de la pluralitat i diversitat. Les aliances creades entre el moviment d’alliberament LGTBI i els sectors progressistes de la societat (Partits d’esquerres, sindicats,..)  han produït avanços per descriminalitzar i arribar a certa igualtat legal.

Però aquest avanços encara son molt insuficients, les persones trans continuen en una situació de discriminació que es donen des del món laboral, a la manca de medicaments específics o dificultats per que legalment se’ls hi reconegui la seva identitat. Les persones no binaries també estan excloses del seu reconeixement legal, així com els problemes que la llei d’estrangeria crea en els migrants LGTBI (alguns d’ells fugint de la mort segura en el seu país), o la doble discriminació diària que les persones LGTBI racialitzades han de patir.

La situació s’ha agreujat amb l’aparició d’una ultradreta institucional desacomplexada que torna a donar validesa als antics discursos conservadors que tracten els col·lectius LGTBI de malalts, viciosos o que demanen tornar a recloure la seva visibilitat a l’armari. Son la cobertura ideològica dels agressors.

En aquest context també cal denunciar com algunes dones del PSOE, davant de la llei trans que s’havia de tramitar en el govern han reprès els discursos més trànsfobs del conservadorisme, posant un feminisme excloent com excusa.

Solament la unitat en les lluites ens pot fer avançar, una unitat que no deixi a cap persona enredera, i que defensi els drets i les llibertats de totes.

29 de juliol de 2021