Nou nits d’esclat juvenil per la llibertat d’expressió, esperonat per la presó al raper Pablo Hasél. La lluita aflora un rerefons de precarietat social i democràtica. La repressió indiscriminada dels Mossos és la punta de llança de la criminalització del jovent. Les veus del poder criden a sotmetre’s i acceptar la limitació de llibertats. Els carrers interfereixen en els resultats electorals, en la conformació de les aliances i composició del nou govern. Per aconseguir polítiques de pla de xoc i de llibertats ‘1 d’octubre’ cal acords, bloc i govern del sobiranisme d’esquerres, republicà i autodeterminista.
Som en una setmana trepidant que s’ha estès a altres ciutats de l’Estat, com a Madrid i Granada. La gent jove cerca el seu camí de lluita. El jovent està fart, es troba desatès, desemparat en el present (més de 40 % d’atur) i sense albirar llum de futur, sinó precarietat, pobresa i misèria. Linares ha estat un altre focus d’aquesta situació, com ho és Altasu.

El moviment anuncia renovació des dels carrers. L’evolució a una fase de post pandèmia, la repressió de la democràcia plena, els Mossos i l’Estat, auguren al nou govern una travessa d’espines i esculls, inestabilitat política.

Més d’un centenar de persones detingudes, l’ull destruït d’una noia de 19 anys per bala de foam, 1.850 imputades per la sobirania i la independència, les empresonades i exiliades. És clar que un indult a les 9 empresonades no resolt la magnitud de l’atac polític i judicial contra les llibertats. És insuficient l’esquer de més autogovern, doncs es vol decidir sobiranament. No es vol la monarquia ni la supeditació. Es necessita Amnistia, Referèndum i avenç en generar condicions per alternativa republicana.

La hipocresia sobre focs i containers blanqueja la repressió desfermada de la policia autonòmica, així com l’acció de provocadors professionals.

De la mort de gent treballadora, per les males condicions laborals que imposen les patronals, poc en parlen les autoritats polítiques i menys els grans mitjans de comunicació. L’any 2020 son 780 persones treballadores les mortes en accidents de treball, 15 cada setmana. No son noticia. No son containers.

Som dins una societat, d’uns poders i institucions que exerceixen la violència amb normalitat, prepotència i impunitat, però el crit el cel el posen per la rebel·lia del jovent i els containers.

Els Mossos amenacen, com essència del deep estat, per l’estabilitat dels poders econòmics i polítics dominants. Els poders sistèmics no volen girs a l’esquerra que els hi pugui fer trontollar els seus privilegis i beneficis. Per això clamen per fórmules polítiques que incloguin el PSC, dilueixin les temptatives de pla de xoc i supeditin el moviment republicanista en els límits constitucionals estatals. Llibertats tutelades, sense amnistia ni referèndum.

La celebració oficial del 23F ha tingut el contrapunt d’un manifest de les forces independentistes, sobiranistes i republicanes que assenyala una perspectiva de futur: la ruptura democràtica amb el règim de 1978, el dret a l’autodeterminació, la llibertats dels i les preses polítiques, el respecte de la voluntat popular, la llibertat i la democràcia en el camí de la construcció de repúbliques lliures, independents sobiranes i justes.

Denunciem la criminalització del jovent. Exigim la llibertat de Pablo Hasél i de la gent detinguda, finalitzar amb l’agressió indiscriminada dels Mossos armats. L’ull destruït de la jove de 19 anys per una bala de foam disparada per un Mosso, no pot quedar impune. Cal un govern que tingui cura d’un pla de xoc, les llibertats i la vida. 

* Joan Margarit.

24 de febrer de 2021
Artículos relacionados