Essencials sempre

Setze edicions del Fòrum contra les violències de gènere en plena pandèmia diu prou de la tasca de la Plataforma unitària centrada en la violència masclista, les agressions sexuals i violacions. És un Fòrum destinat a plantar cara als estralls de la pandèmia. El lema: “Les dones: invisibles massa temps, essencials sempre”.
Les sessions a l’Espai Francesca Bonnemaison, previstes presencials i telemàtiques, s’han fos amb el cop de timó per apaivagar la segona onada de la Covid-19. Tanmateix la Plataforma assegura via telemàtica el bon desenvolupament de les sessions, taules, grups de treball, exposició, tallers i Fòrum Jove.

Avui, dijous 5, comença el Fòrum amb la benvinguda de la Plataforma i la Taula “Les cures i la vida: una proposta transformadora” (10h); “Economies feministes, clau en temps de Covid” (18h). Seguirà el 6, 7, 12, 13 i 14 de novembre: “Negacionistes de les violències masclistes: el fals SAP”; “Respostes feministes internacionals en espais institucionals. Polítiques públiques i organització”; “Migració i masculinitat: prevenció de la violència cap als homes joves migrants”; “Dones migrades i diverses en temps de pandèmia: essencials i invisibilitzades”; “Teoritzant vivències des de l’antirracisme polític”; “Les entitats, juntes per canviar la història”.

Unes premisses conformen els treballs, reflexions, diàleg i conclusions del Fòrum.

Som en temps de crisi sanitària, social i humana.

La vida, les cures i els serveis essencials concentren les professions feminitzades (80% dones). Els estralls de la pandèmia catapulten la necessitat de les cures, els recursos essencials per a la vida, la natura, les polítiques i l’empresa pública.

La pandèmia del coronavirus en l’època de la globalització és mortífera per a la humanitat, la naturalesa, el sistema econòmic i polític, per suposat per a les dones, les criatures i els homes. Tot el planeta està amb l’economia en caiguda lliure. A l’Estat espanyol hi ha un 43,9% d’atur juvenil, un augment elevat de la precarietat i la pobresa. La sanitat pública, amb les treballadores en primera línia, li toca fer ingents esforços per salvar vides i per assumir morts. La ciència, a marxes forçades, cerca una vacuna, després de deu anys de menysprear els avisos de la comunitat científica.

La vaga feminista del 2018 clamava “si nosaltres parem es para el món”. I les dones ho vàrem fer. El 2020 s’ha parat el món per una crisi sanitària, fruit no sols d’un virus inoportú sinó per les grans retallades que durant anys venim denunciant, s’ha demostrat més que mai que el clam de milions de dones de tot el món és una realitat.L’economia i els poders de la globalització no analitzen les necessitats de les dones i de la societat sinó la de les grans empreses i finances.

La lluita és per fer un món solidari, just, on la violència contra les dones sigui impensable. Un món on els recursos econòmics i els recursos públics del comú tinguin prevalença respecte als privats, on els drets universals siguin efectius.

Hem obert un cicle inèdit en la massivitat, universalitat i homogeneïtat de fins feministes.

És inaudita i motivadora la força del davantal, l’escombra, les cures, la procreació i la del treball productiu assalariat. Sense les dones no hi haurà revolució. El patriarcat domina en tots els països del món, des de fa uns milers d’anys. Per fer-li front i enterrar-lo el moviment pels drets de les dones s’ha estès arreu.

5 de novembre de 2020

Programa i inscripcions al XVI Fòrum contra les violències de gènere.

Comparteix les teves propostes de carta, agenda o article